Un desconegut et podria estar espiant mentre treballes

BarcelonaLa nostra vida diària està envoltada de mecanismes de vigilància i control que serien bon material per a una segona part del 'Gran Germà': ens observen, ens segueixen i cada vegada és més difícil controlar qui i per què. Però el que resulta esperpèntic és que la nostra vida quedi exposada a desconeguts precisament perquè intentem protegir-nos. Les gravacions de milers de càmeres de seguretat a tot el món són visibles per a qualsevol a internet. N'hi ha prou amb una cerca a Google per accedir a les imatges de milers de persones. Càmeres de seguretat instal·lades als locals, als carrers, als garatges i fins i tot en alguns domicilis mostren en directe la vida de persones que no se saben observades. Moltes estan treballant. El motiu? Les càmeres no estan protegides amb cap mena de contrasenya. Tan senzill com això.

El 'voyeurisme' arrossega visites, clics, ganes de saber què fa el veí quan es pensa que ningú el mira. Ja existeixen diverses pàgines web que agrupen els senyals de totes aquestes càmeres desprotegides, com Insecam, des de la qual es pot accedir a retransmissions en viu de 13.769 càmeres web arreu del món, 245 de les quals a l'estat espanyol. A Fisgonia es pot triar fins i tot quina mena d'imatges es volen veure per categories, com 'platja', 'aeroport', 'tren' i un inquietant 'a dins'. Shodan és una altra de les webs on es poden trobar imatges de càmeres de videovigilància, i també hi ha programes informàtics específics per accedir a aquesta mena de continguts.

Són càmeres 'hackejades'? No. Són propietaris despistats. Els administradors d'Insecam deixen clar que només accedeixen a les que no tenen contrasenya. Alguns dels propietaris de les càmeres s'han posat en contacte amb ells per eliminar la seva càmera de la web. Ells no tenen cap problema a fer-ho, però alerten: "Les teves imatges seguiran disponibles des d'altres llocs d'internet. L'única manera de protegir-les és posar-hi una contrasenya!".

Una parella conversant en un bar de Salou, una família comprant verdures, el jardí d’un xalet al sol, una granja de pollastres... Són algunes de les escenes que ens regalen aquests 'sites'. La diversitat és total. En diverses pàgines, a més, un mapa ubica la càmera a l'espai: qualsevol pot saber què fem i, en molts casos, també on som.

Els treballadors, desprotegits

A la barra d'un bar d'Oviedo, una cambrera fa deu minuts que neteja i dóna voltes, a l'espera de clients que no arriben. Mira el mòbil i es rasca l'espatlla. A Terrassa, la feina d'una recepcionista està totalment monitoritzada. Tot i que la majoria de les càmeres desprotegides que es troben per internet són de llocs públics, també n'hi ha moltes que enregistren comerços, bars i fins i tot oficines.

És legal que una persona estigui treballant sense saber que l’estan gravant? Des de març d'aquest any, sí. Però és acceptable que tota la seva activitat a la feina sigui visible per part de qualsevol usuari a internet? Segons la presidenta de l'Associació Professional Espanyola de Privacitat (APEP), Cecilia Álvarez, "la llei obliga els qui tracten dades personals a adoptar les mesures necessàries per evitar-hi accessos no autoritzats".

El 'Gran Germà' s'expandeix

Segons l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, hi ha 276.412 sistemes de vigilància registrats a l'Estat, 38.729 dels quals a Catalunya, però es desconeix de quantes càmeres disposa cada circuit (un gran centre comercial, per exemple, podria registrar un sol sistema amb desenes de càmeres).

Per sectors professionals, el que més circuits de videovigilància instal·la és el del comerç (amb 62.319 registres l'1 de juny), seguit del turisme i l'hostaleria (32.313) i el sector sanitari (15.309). Les comunitats de veïns també han instal·lat una quantitat important de sistemes de vigilància: 23.844.

L'augment de la videovigilància és palpable: només l'any passat, la xifra de sistemes de càmeres registrats era d'aproximadament 233.000, 43.000 menys que enguany. Un factor explicatiu d'aquest creixement són els mateixos avenços de la tecnologia i del mercat.

Atempten contra la nostra intimitat, aquestes càmeres? Segons Cecilia Álvarez, cal estar-ne al cas, però no necessàriament: "Qualsevol càmera de videovigilància pot incidir, per definició, en el dret a la intimitat de les persones", afirma, però "la qüestió és determinar quina és la finalitat per a la qual s'utilitzen les videocàmeres, si és legítima i si s'empren de manera necessària i proporcional".