A les Balears, horari continuat a les públiques i partit a les concertades
Els pares creuen que el model intensiu és una font de “desigualtats”
PalmaEls mestres del CEIP Gabriel Comas i Ribas d’Esporles, un poble de la serra de Tramuntana, a Mallorca, fa 20 anys que intenten sense èxit canviar la jornada partida per la contínua. La normativa autonòmica que regula els horaris dels centres escolars i que data del 2002 estableix que si una escola vol canviar el model, la nova proposta s’ha de sotmetre a votació en el respectiu consell escolar, i que, per ser vàlida, hi ha de participar com a mínim un 50% del cens dels pares i mares, dels quals un 65% hi han de votar a favor. En l’última votació d’aquesta escola, celebrada aquest curs, el vot positiu de les famílies va arribar al 63%, de manera que s’ha hagut de tornar a aparcar, tot i el suport unànime del claustre de professors. “Cada any fem la votació i l’any que ve seguirem fent el projecte per tenir jornada contínua”, afirma el director, Pep Quetglas, per deixar clar que no es rendeixen.
El cas d’Esporles és significatiu perquè és un dels quatre centres públics que fan jornada partida a Mallorca. La resta d’escoles públiques, 149, han canviat el model en els últims 20 anys i ja no s’aturen per dinar al migdia i reprendre les classes. A l’escola concertada, però, es produeix el cas contrari: dels 79 centres d’aquest tipus que hi ha a Mallorca, només tres fan jornada contínua. Paulí Aguiló, secretari general de la privada i concertada de STEI -el sindicat majoritari en l’ensenyament-, relaciona aquest fet amb els menjadors escolars. “El menjador de l’escola pública no és especialment un negoci, però a la concertada sí que ho és, i a la patronal li interessa tenir alumnes a dinar cada dia. Amb l’horari partit s’asseguren que sigui així”, afirma Aguiló. Més enllà d’això, el dirigent sindical reconeix que “és evident que a moltes famílies els és més còmode l’horari partit”, tenint en compte els horaris laborals predominants a Espanya, que no faciliten en la immensa majoria la conciliació familiar i laboral i encara menys amb un model d’escola d’horari intensiu.
Les famílies fan equilibris
“No volíem dur el nostre fill a l’escola concertada perquè al nostre poble totes són religioses, però amb els meus horaris i els de la meva parella hem de fer equilibris per poder tirar endavant”, explica Francina Mas, una mare que treballa a una hora i mitja de casa i que té dificultats per poder organitzar la setmana tenint en compte l’horari que fa el seu fill, el Jordi, un nen de tres anys. L’horari del centre, el CEIP Molí d’en Xema de Manacor, és de 9 a 14 hores, i sempre han de “tirar de padrins”, explica aquesta mare, que està esperant un altre fill, de manera que creu que se li complicaran més les coses.
“No vull pensar com ho fa la gent que no té padrins que els puguin ajudar o que no té feina”, exclama. I és que, de fet, la qüestió econòmica també és clau en aquest assumpte. En principi, la normativa estableix que les escoles que fan horari continuat “han de garantir que el centre atén les necessitats dels infants mitjançant la presència de professorat passades les dues del migdia durant els dies lectius i han d’incloure un pla d’activitats voluntàries i no discriminatòries per a l’alumnat, com també el seu finançament”, que és responsabilitat del consell escolar.
A la pràctica en molts centres succeeix que aquestes activitats extraescolars les assumeixen les associacions de pares i mares i es financen fent pagar quotes. “Això ja exclou tots aquells alumnes que no poden pagar les activitats”, afirma Jaume Ribas, president de la Confederació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de les Illes Balears, que considera que el model d’escola intensiva és una “font de desigualtats” en un moment en què “hi ha molts nens que queden a casa sols mirant la tele mentre els seus pares treballen deu hores per poc més de 600 euros al mes”.
Docents com el director d’Esporles reconeixen que “no està demostrat que hi hagi avantatges pedagògics ni en un model ni en l’altre” i que, en definitiva, es tracta d’una qüestió de defensa de les condicions laborals del professorat. El problema és què es fa amb els nens si els pares estan treballant. “Fem filigranes amb els sous d’avui”, diu Mas, pensant en les activitats extraescolars. “El que s’hauria de promoure és la universalització de l’horari intensiu, no només a les escoles”, conclou, des del sindicat STEI, Paulí Aguiló.
