Regne Unit: ‘Bye bye’ al soci més euroescèptic?

LondresLa sortida del Regne Unit de la UE, el Brexit, en cas que guanyés el sí en el referèndum que vol convocar David Cameron el 2017, suposaria un fort daltabaix per al bloc dels Vint-i-vuit, amb conseqüències que no són clares ni per a Londres ni per a Brussel·les. En termes econòmics, sense el Regne Unit, el pressupost europeu perdria un 11% i passaria de 141.000 milions d’euros anuals a 125.000. Europa perdria un dels principals aliats dels països escandinaus i d’Irlanda, i un dels països que millor representa el lliure mercat, el lliure comerç i una de les economies mundials més fortes. També la UE es ressentiria en matèria de defensa i seguretat, i augmentaria la pressió sobre Alemanya (perquè inverteixi més en defensa). El Regne Unit, integrat al mercat comú el 1973, també fa de pont entre Europa i els Estats Units. Però potser on més es notaria l’absència britànica seria en el funcionament intern de la Unió i en el balanç de poders, ja que Londres és el principal contrapunt a França i Alemanya. Afectaria el prestigi internacional de la UE, que es podria veure com un mercat dèbil o com una unió feble. A més, podria crear molts dubtes de cara al futur, i provocaria que altres països també volguessin sortir i donaria als euroescèptics l’argument que hi ha vida a fora de la UE. Tampoc no queda clar com afectaria el Regne Unit.

Els partidaris del no al Brexit en la consulta creuen que portaria el país a la incertesa econòmica i implicaria la pèrdua de milions de llocs de treball. Mentre que per als que estan a favor del trencament seria un fre a la forta immigració que hi ha actualment (un dels principals problemes que esgrimeix Cameron) i significaria l’estalvi de milions de lliures i l’alliberament de la forta càrrega econòmica que, segons diuen, comporta la UE. A més, la City podria deixar de ser el primer centre financer del món. Els analistes consideren que tot dependria dels acords que aconseguís firmar Londres amb Brussel·les i de si mantindria un estatus similar al que té Noruega, que està fora de la UE però té accés al mercat comú i a molts programes europeus, o si la ruptura seria total. Boris Johnson, alcalde de Londres i parlamentari conservador, proposa la creació del que ell anomena Britzerland, una zona de lliure comerç entre el Regne Unit, Suïssa, Noruega i Suècia.