BarcelonaPer evitar la catàstrofe climàtica caldria que el 75% de les reserves de gas i petroli del planeta es quedessin al subsòl. Amb aquesta contundència s’expressen els científics internacionals més importants en el camp del canvi climàtic. En la seva Declaració de la Terra, publicada amb motiu del Dia de la Terra, un grup de 17 científics de prestigi internacional fan 8 recomanacions perquè el tractat que surti de la cimera de l’ONU a París el mes de desembre sigui un “acord ambiciós, equitatiu i basat en la ciència”. El primer que cal aconseguir, diuen els científics, és evitar l’increment de 2 graus en la temperatura de la Terra, una xifra que ja és l’objectiu de l’ONU, i per fer-ho reclamen que els estats es comprometin a assolir les “emissions zero” -és a dir, la fi de totes les emissions contaminants- l’any 2050.
“Som conscients que la societat té un problema molt greu i que no hi està reaccionant, i també sabem que fins ara la comunitat científica no l’ha comunicat amb prou claredat”. Així explicava a l’ARA Mario Molina, premi Nobel de química de l’any 1995 i un dels signants del manifest, les motivacions que van portar aquest grup de científics a unir-se i fer una crida “als polítics” de cara a la Cimera de París. El seu manifest ja ha rebut el suport de figures com el premi Nobel de la pau Desmond Tutu.
En conversa telefònica des de Mèxic, Molina assegura que “el consens dels experts és unànime” respecte a la urgència d’actuar contra el canvi climàtic. Admet que hi va haver “una campanya ben finançada per alguns grups de pressió, sobretot als Estats Units, per posar en dubte la ciència” i negar el canvi climàtic. “I els científics no hi hem reaccionat amb prou claredat”, afegia, un error que aquest manifest intenta reparar. I ho fa, de fet, amb la màxima claredat: per no incrementar en 2 graus la temperatura de la Terra només podem emetre 1.000 gigatones de CO. Des de l’inici de la industrialització, la humanitat ha emès 2.000 gigatones de CO, dos terços del que l’atmosfera podia assumir abans que la temperatura pugés 2 graus.
Molina té clar que amb uns compromisos de reducció d’emissions com els que hi ha ara sobre la taula s’acabaran superant els 2 graus. “Les conseqüències serien els esdeveniment extrems del clima que ja veiem ara però amb molta més intensitat. El principal risc és arribar als 4 graus d’increment [previst per al 2100 si no es redueixen les emissions]. Llavors hi podria haver punts d’inflexió en el clima”, explica el científic. Per això Molina considera que la demanda d’emissions zero el 2050, en què científics i ONGs coincideixen, és del tot raonable, i que arribar al 100% d’energies netes, un altre dels punts del manifest, “és totalment realista”.
Altres demandes són un fons d’ajut d’almenys 124.000 milions d’euros perquè els països en vies de desenvolupament s’adaptin tant als efectes del canvi climàtic com a una economia sense emissions.
Claredat científica
L’informe del 2014 del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), el grup de científics de l’ONU, va donar la veu d’alerta sobre els efectes del canvi climàtic, però es limitava a constatar les dades per a quatre escenaris possibles, sense fer cap tipus de recomanació. “L’IPCC tenia com a mandat no fer política, per això no s’ha interpretat amb claredat”, diu Molina. Ara la crida dels científics és molt i molt clara.
