Publicitat
Publicitat

ATAC TERRORISTA A CATALUNYA

“No tenim por!”

Els catalans tornen a omplir els carrers després de l’atac per combatre el terrorisme amb la unitat

Barcelona i Cambrils van plantar cara ahir al terror. Els ciutadans van tornar a omplir els carrers l’endemà mateix dels atemptats jihadistes que van colpejar les dues ciutats i van deixar un balanç de 14 víctimes mortals i gairebé 130 ferits. Els van omplir de dol i de silenci, però també de vida i reivindicació. A l’espera de resoldre els molts dubtes que planteja la investigació -cinc dels assaltants van morir en els atacs i un va aconseguir fugir-, un crit ensordidor va ressonar a la plaça Catalunya, va recórrer la Rambla i, al llarg del dia, es va convertir en el lema unitari de la societat catalana contra la barbàrie de l’Estat Islàmic: “No tenim por!”

Les escenes de pànic després de l’atropellament massiu a Barcelona havien donat pas a la nit a una quietud generalitzada al centre de la capital catalana, només trencada pel formigueig de turistes que intentaven arribar als hotels situats a l’interior de l’àmplia zona acordonada per l’operació Gàbia. Quan es va reobrir el pas als vianants, a primera hora del matí, l’activitat que normalment comença entre el soroll del trànsit i l’estrès laboral es va fer en calma i enmig d’un silenci respectuós. El cordó policial encara mantenia el trànsit allunyat del centre, mentre els comerciants netejaven l’interior dels locals que dijous van servir d’amagatall per a aquells que es van aconseguir escapar de la furgoneta blanca que envestia els vianants. “El nostre cap encara no ens ha dit què vol fer. No sé si obrirem o no, però de moment estem organitzant tot el magatzem perquè ahir aquí hi havia més de cinquanta persones amagades”, explicava l’encarregat d’una sabateria. “Jo sí que obro. Avui estem tranquils i no tenim por, jo vull obrir”, assegurava el Rajesh Kumar, que té una joieria al passeig barceloní.

No tots, però, hi estaven d’acord. Els que van presenciar l’atemptat en primera persona encara estaven en estat de xoc: “Fa unes hores aquí davant hi havia dos morts. Hauríem de tenir tancat, per respecte”, lamentava un treballador. L’Alberto Castro, propietari del quiosc més pròxim a la font de Canaletes -on va començar l’atac indiscriminat que va acabar al Liceu, 550 metres més enllà- ho veia del tot diferent: “La furgoneta va atropellar tres dels meus treballadors, per sort són ferits lleus. Estic destrossat i fet pols, però hem de mantenir l’ànim ben amunt. Obrirem avui, demà i cada dia; la Rambla no ens la destrossaran”, argumentava. Una estona després, tocades les deu del matí, les persianes van començar a obrir, a poc a poc i a deshora, enmig d’una normalitat enrarida.

Mentre veïns i turistes començaven a deixar les primeres mostres de condol al llarg de la Rambla, molts altres ja es dirigien cap a la plaça Catalunya, on al migdia milers de persones -cent mil, segons fonts municipals- van participar en un minut de silenci en record de les víctimes, tant a la plaça com als carrers adjacents. Agents dels Mossos revisaven una a una les bosses que entraven a l’espai, cosa que va provocar diverses cues als accessos de la plaça.

L’acte va comptar amb una fila zero per a les autoritats, encapçalades pel rei Felip VI, els presidents català i espanyol, Carles Puigdemont i Mariano Rajoy, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Nombrosos representants dels principals partits polítics i de la societat civil es van sumar al multitudinari homenatge, que es va reproduir tant a l’Ajuntament de Cambrils -on es van fer cinc minuts de silenci- com en nombrosos consistoris de Catalunya i de la resta de l’estat espanyol, als hospitals on hi ha els ferits i en institucions com el Congrés i el Senat. L’onada de solidaritat va traspassar fronteres amb altres minuts de silenci i missatges de suport de governs europeus, de l’Amèrica Llatina i dels EUA, principalment. El Consell de Seguretat de l’ONU va condemnar “en els termes més contundents l’inadmissible atac terrorista”, mentre que l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, va deixar clar que “la llibertat sempre serà la marca de Barcelona”.

A la capital catalana es va fer el silenci a les dotze en punt i, seixanta segons més tard, va començar un llarg aplaudiment seguit del clam “No tenim por!” La multitud va traslladar la reivindicació a la font de Canaletes, des d’on espontàniament va començar una emotiva marxa fins al mural de Joan Miró, a tocar de la Boqueria, on el vehicle que conduïa el terrorista es va aturar definitivament. Ja després de la marxa espontània, a quarts de dues del migdia, els rams de flors, ninos de peluix, espelmes i missatges en record de les víctimes formaven autèntics altars als punts inicial i final de l’atac jihadista.

Víctimes amb noms i cognoms

Les improvisades mostres de record també van anar apareixent al llarg de tota la Rambla, en funció del lloc on havien perdut la vida les 13 víctimes de l’atropellament. La víctima que ahir va fer pujar la xifra fins a 14, és una dona de mitjana edat de Saragossa, que va morir a l’hospital com a conseqüència de l’atemptat a Cambrils. Al llarg del dia, i a mesura que avançava la investigació, es van anar coneixent les identitats dels difunts. Un veí de Rubí de 60 anys i la seva neboda de tres van ser les primeres víctimes conegudes. Després es va saber que també havien mort una mare i una filla de 75 i 45 anys, veïnes de Sant Hipòlit de Voltregà. Entre les víctimes també hi ha persones de nacionalitat italiana, portuguesa i argentina.

Amb la mirada fixa a unes ofrenes de la Rambla, un jove amb els ulls plorosos explicava ahir que una companya de feina, cubana i de tan sols 24 anys, havia perdut la vida en l’atac. “Tot just quan sortia de la feina la va envestir”, explicava entre sanglots. La gent se li acosta i l’abraça. “No et rendeixis”, “Tots estem amb tu”, li deien, al mateix temps que un home amb barba blanca tocava Imagine,de John Lennon, amb la guitarra.

Una cançó per a l’esperança que molts van voler reivindicar. Encara en xoc, l’Anna (55 anys), veïna del barri, admetia que sentia “impotència i ràbia” però cridava a “actuar amb normalitat” davant la “gent miserable i intolerant que ni viu ni deixa viure”. Hi coincidia el Ramon (49 anys), nascut a Barcelona però veí de Ripollet. Per a ell era una “obligació” tornar ahir a Barcelona. “Cal normalitat, el contrari del que desitgen [els jihadistes]. Això ens reforça com a societat”. Qui té molt clara aquesta premissa és el Jan, un altre barceloní, de 22 anys. Caminava per la Rambla amb seguretat, amb una samarreta feta per a l’ocasió on es llegia “No us tenim por!” “Avui hem de ser aquí demostrant que no tenim por. L’atemptat no ha de ser una excusa per a l’odi i el racisme. No hem de respondre a l’odi amb odi. Hem de ser pacífics, venir aquí amb la millor actitud i demostrar que no tenim por”, insistia.

“El terrorisme no té religió”

Qui tampoc es va espantar ahir a l’hora de sortir al carrer va ser la comunitat islàmica de Barcelona. Quan el gruix de participants en el minut de silenci ja feia estona que havien marxat de plaça Catalunya, un grup de musulmans van aguantar sota el sol amb cartells on es podia llegir “No en el meu nom”, “Amor per a tots, odi per a ningú” o “Units contra el terrorisme”. L’Andaleeb Sharif, treballadora social pakistanesa de 21 anys, descrivia l’atemptat d’ahir com “un moment molt dur”, i carregava contra l’Estat Islàmic: “Els terroristes són gossos de l’infern [...] El terrorisme no té religió i el que va passar ahir va ser una acció inhumana”.

Malgrat que ella ho té clar, admetia por per un possible creixement de la islamofòbia després de l’atac. “Ahir vaig veure a Twitter gent que deia «Matem els musulmans». Va ser molt dolorós”. La crida d’una veïna que passava a prop la va reconfortar: “Ni persecució ni xenofòbia ara. Sapiguem posar les coses al seu lloc”. Un dels cartells a Canaletes, escrit en català i en àrab, definia l’actitud defensada per la ciutadania durant tot el dia: “Contra el terrorisme, vida normal”.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT