Un entusiasme molt necessari
Carles Capdevila sempre va ajudar a difondre i a promoure el món dels esplais i els caus com una part important de la seva passió global per l’educació i la criança dels infants i els joves
Dir. gral. de comunicació i relacions de Fundesplai“Entusiasme sospitós”. Aquest és el títol de l’article que Carles Capdevila va escriure a la contraportada del diari Avui el 30 de maig del 2007. El trobareu en moltes webs i blogs. L’article parlava de la figura dels monitors i monitores d’esplais i caus. Han passat 10 anys i us puc ben assegurar que en el món de l’educació en el lleure no només es recorda i es té molt present aquell escrit, sinó que fins i tot s’utilitza en les formacions de nous educadors i se’n lliuren còpies a les famílies que apunten, per primer cop, el seu fill o filla a un esplai.
El mateix Carles Capdevila havia explicat moltes vegades l’allau de trucades, correus electrònics i cartes d’agraïment que va rebre arran d’aquell article. I no és d’estranyar, perquè amb “Entusiasme sospitós” Capdevila va posar el focus en un col·lectiu de joves, molt nombrós al nostre país, del qual els mitjans de comunicació normalment no parlen. A més, l’article era un gran elogi de la figura dels monitors com a veritables agents educatius, i en destacava valors com la seva passió, iniciativa, utopia i felicitat. I tot plegat explicat amb humor. Bé, més que humor, amb una fina ironia que començava amb el títol mateix i que li permetia fugir de clixés, situar alguns dels problemes del sector o concloure amb un al·legat al poder transformador de l’educació en el lleure. “Són tota una anomalia en ambients derrotistes i les societats decadents. Algú els hauria d’aturar abans que se’ls acudeixi canviar el món de veritat”, escrivia al final del text.
“Entusiasme sospitós” no va ser un article aïllat. Carles Capdevila sempre va ajudar a difondre i a promoure el món dels esplais i els caus com una part important de la seva passió global per l’educació i la criança dels infants i els joves. Ho va fer amb els seus escrits i conferències, a través de la ràdio i la televisió. I, sempre que va poder, impulsant la creació d’espais específics en els mitjans de comunicació dedicats a l’educació, com el suplement Criatures. O innovant amb iniciatives com la d’afavorir la participació de nens i nenes, que els darrers anys, amb motiu del 20 de novembre, Dia Internacional dels Drets dels Infants, han acompanyat totes les informacions del diari ARA amb les seves il·lustracions.
Aquests són només alguns exemples de l’aportació de Carles Capdevila a favor de l’educació en general i dels esplais i els caus en concret. Una aportació que va fer fins al final. Fa pocs dies ell mateix encara feia una crida per rebre missatges de veu a través del WhatsApp, per fer un capítol dedicat als monitors d’esplai, dins la sèrie que ell presentava sobre persones que ajuden persones a RAC1, en el programa Islàndia, d’Albert Om.
El millor ambaixador dels monitors
La mort li va arribar un dia abans. Però l’espai es va emetre abans-d’ahir, recollint el testimoni de monitores i monitors emocionats que van retre homenatge al seu millor ambaixador. El Carles és qui ha representat millor els monitors (i també els mestres, infermeres, pares i mares...) d’una manera planera, intel·ligent, amb humor i entusiasme. Un entusiasme que, amb la seva mort, trobarem a faltar. Un entusiasme molt necessari.
