XARXES

La mort de Bin Laden en 50 tuits: així s'ha seguit la noticia més piulada de la història

Un assessor de Rumsfeld que no es pot reprimir, un informàtic del Pakistan que dóna la primícia sense saber-ho. El món canvia i milers d'usuaris ho van explicant en 140 caràcters. La desaparició del líder d'Al-Qaida es va publicar abans a la Wikipedia que al 'The New York Times'. Mai abans una notícia s'havia explicat tan ràpid

Isaac Salvatierra
9 min
Obama segueix l'operació amb el seu equip

Barcelona @page { margin: 0.79in } P { margin-bottom: 0.08in } A:link { so-language: zxx } La una de la matinada a Abbottabad, una ciutat a tres hores en cotxe d'Islamabad, la capital del Pakistan. Sohaib Athar (@Reallyvirtual), un consultor de software, s'adona que alguna cosa passa. Un aparell sobrevola la ciutat. "Un helicòpter plana sobre Abbottabad a la una de la matinada (és estrany)" (1), tuiteja. En fa broma i tot: "Marxa, helicòpter, abans que agafi el meu matamosques gegant!" (2). Se sent un soroll molt fort. "Una enorme explosió ha sacsejat les finestres aquí, a Abbottabad. Espero que no sigui el començament d'alguna cosa horrible" (3). Sohaib Athar en realitat no sap què està passant i no ho sabrà fins sis hores més tard. El president dels Estats Units, Barack Obama, anunciarà de forma solemne que han capturat l'home més buscat del món, l'autor intel·lectual dels atemptats de l'11-S de 2001. El bastió de Bin Laden és assaltat a les deu de la nit de diumenge, hora catalana. A les 4.30 de la matinada compareix Obama i anuncia que "s'ha fet justícia": les forces de seguretat nord-americanes han matat el líder d'Al-Qaida i en tenen el cadàver.

Roda de premsa un diumenge tranquil

Una estona abans, la Casa Blanca convoca els periodistes que segueixen habitualment el president, a una roda de premsa. A les 21.47 hora de Washington (les 3.47 a Catalunya), el director de comunicacions Dan Pfeiffer anuncia la compareixença amb un tuit (4). Pràcticament al mateix temps, els corresponsals polítics dels principals mitjans reben un mail de la Casa Blanca amb tres paraules: "Get to work" (Posa't a treballar), segons explicarà després The New York Times. El discurs està programat a les 22.30, tot i que s'endarrerirà.

Què deu voler anunciar el president la nit d'un diumenge aparentment tranquil? Twitter comença a especular. Antoni Bassas, corresponsal de TV3 als EUA, es mostra sorprès. "Ningú té ni idea de què pot voler parlar. La sala de premsa ja estava deserta. Periodistes corrent cap allà. Per fer això, ha de ser seriòs" (5).

Politico, el brillant web especialitzat en informació de Washington, demana als seus seguidors que especulin (6) sobre el tema.

Alguns tuitaires comencen a fer-ho i alguns l'encerten. A les 21.54, @commentkazi va escriure: "Crec que tenim Bin Laden" (7). A la mateixa hora, @kerrioki va fer un retuit de l'urgent de Reuters amb aquest afegitó: "RT @Reuters: FLASH: El president Obama farà un anunci en breu: Casa Blanca Què pot ser? Gaddafi? Bin Laden? Trump?" (8).

L'ofici dels periodistes nord-americans

En qüestió de minuts, fonts anònimes del Pentàgon i de la Casa Blanca comencen a filtar la informació. Gran lliçó de professionalitat dels periodistes nord-americans, que busquen insistentment confirmar la notícia per tres fonts. A les 22.40, la NBC deixa anar que serà una notícia sobre Bin Laden i a les 22.43 la CNN diu que "és alguna cosa que poble americà fa temps que espera". La cadena de notícies d'Atlanta no vol anunciar res fins que no ho tingui confirmat per més fonts. El periodista Wolf Blitzer, tota una institució a Washington, diu que "el país ho ha de sentir del seu president".

Però Twitter és més ràpid. Qualsevol ciutadà pot donar a conèixer una informació al món. Si aquesta és transcendent i fiable, els 140 caràcters s'escamparan ràpidament en mil retuits. No hi ha tres fonts que valguin. La immediatesa de Twitter desafia les lliçons sagrades del periodisme.

"M'explica una persona important"

La prudència de la premsa nord-americana contrasta amb la del Keith Urbahn, el cap de l'equip de l'exsecretari de Defensa Donald Rumsfeld, el primer a fer pública la notícia, citant fonts. A les 22.24 escriu aquest tuit: "M'explica una persona important que han matat Ossama bin Laden. Vaja" (9). De seguida deixa clar que és un rumor: "No sé si és cert, preguem perquè ho sigui" (10). Una hora abans que Obama ho anuncïi, Twitter ja ha donat la notícia. Immediatament, Brian Stelter, tuitaire del The New York Times amb 50.000 seguidors, en fa un retuit que esdevé clau en la ràpida propagació de la notícia. Aquest estudi demostra la importància del seu retuit.

A les 22.32, Jill Jackson, productora d'informatius de la cadena CBS, diu: "Un assessor de la comissió d'intel·ligència del Congrés confirma que Ossama bin Laden és mort. Els EUA en tenen el cos" (11).

I cinc minuts més tard, a les 22.37 (2.37 UTC) l'edició en anglès de la Viquipèdia s'actualitza amb la dada de la mort de Bin Laden. Deu minuts més tard es modifica l'edició espanyola. La catalana es modifica una hora més tard, a les 5.49, hora catalana.

A las 22.45, les principals cadenes nord-americanes ABC, NBC, i també la CBS –per a la qual treballa Jill Jackson–, interrompen la programació.

La Wikipedia abans que el NYT

Poc després el New York Post ja titula: "El tenim". El Huffington Post obre el web de banda a banda amb "Mort". A les 22.44 The New York Times dóna la notícia a Twitter (12). A internet tot va tan ràpid que, fins i tot, una enciclopèdia s'ha avançat al prestigiós diari de Nova York.

A les 22.44, John King també ho confirma a la CNN. "CNN: Obama dirà que els EUA tenen el cos mort de Bin Laden. M'esgarrifo d'escriure-ho" (13), tuiteja Bassas. Wolf Blitzer diria després: "Sempre recordaré on era quan vaig sentir que Bin Laden era mort, de la mateixa manera que recordo on era quan em vaig assabentar de l'11-S" (14).

A les 22.44, Ezra Klein, brillant blogger del The Washington Post, fa broma: "Així que els que ens dediquem a la política interior ens podem agafar els propers dos dies de festa?" (15). Després dirà si això vol dir que ja no s'haurà de treure les sabates a l'aeroport. I pràcticament alhora, Dave Weigel, de la MSNBC, es pregunta si és una mala persona si ha tret el xampany de la nevera (16).

La notícia també arriba a Abbottabad. @Reallyvirtual parla de "rumors interessants" (17) a les 23.00, hora nord-americana.

De seguida, encara sense que el president ho hagi anunciat oficialment ni ningú de la Casa Blanca hagi dit res en públic, desenes de persones es dirigeixen a la Casa Blanca i a Times Square, a Nova York, per celebrar la notícia. Glenn Trush, de Politico, diu que la gent crida USA, USA (18), des de la reixa de la Casa Blanca. Són les 23.12 h.

Per fi, la compareixença

A les 23.35 Obama confirma la mort de l'home més buscat. El president del Twitter, que va aconseguir impulsar el seu lideratge a través de les xarxes socials, anunciarà la notícia més important quan ja tothom la sap. Tot va molt ràpid. La Casa Blanca resumirà la compareixença, també pel Twitter (19). En el moment en què Obama comença la seva locució, la xarxa social registra més de 4.000 missatges per segon, segons un tuit (20) publicat per Twitter Comms.

El responsable de comunicacions Dan Pfeiffer explica (21) que des de la residència d'Obama se senten els crits dels nord-americans aplegats a fora.

L'anunci ja és oficial. Vuit hores i 35 tuits més tard, al Pakistan, Athar confirma la connexió entre els helicòpters i l'explosió que ha vist i la mort de líder d'Al-Qaida: "Ossama bin Laden assassinat a Abbottabad, Pakistan,". Comença a circular la història de l'home que ha vist com els serveis secrets nord-americans entraven a la seva ciutat per capturar Bin Laden. "Bin Laden és mort. Jo no l'he matat. Sisplau, deixeu-me dormir" (22), dirà unes hores més tard, saturat per la premsa. El consultor informàtic, de 33 anys, comença a rebre (23) seguidors massivament pel Twitter (24).

Mentrestant, Keith Urbahn revela que la seva font havia estat un productor d'informatius d'una cadena de televisió i afegeix que "les notícies sobre la mort dels mitjans de comunicació de masses arran del meu primer tuit són enormement exagerades" (25).

La notícia circula per tot el món. Apareixen fotografies de celebració i alguns mitjans, amb les presses, acaben matant Obama (26), en comptes d'Ossama. Neix un nou lema Obama 1, Ossama, 0 (27). En les properes hores la notícia serà portada (28) als diaris impresos de tot el món. Però els digitals fa hores que hi dediquen pàgines i pàgines.

La Casa Blanca refà la versió, Twitter ho denuncia

Poques hores després de l'anunci, comencen a sorgir els primers dubtes de l'operació. Obama havia evitat donar detalls concrets. En la seva compareixença inicial es limita a dir que Bin laden és mort i que tenen el cos. No serà fins més tard que es farà públic que en realitat el cos ja ha estat llançat al mar (29), segons la Casa Blanca, respectant el ritus islàmic (30).

Mentre The Washington Post es pregunta si Obama és imbatible (31), el blogger Ignacio Escolar és dels primers a qüestionar l'operació (32).

A la tarda, estratègicament, sense cap foto de Bin Laden mort (després que Reuters n'hagués de retirar una de falsa que havia emès una televisió del Pakistan), la Casa Blanca dóna fotos d'Obama i el seu gabinet seguint l'assalt en temps real (33).

Politico insisteix a preguntar-se si la captura i l'assassinat d'Ossama ha estat legal (34). I la CNN es pregunta com han pogut comprovar les forces nord-americanes que el cadàver era realment el de Bin Laden (35). A Espanya, Escolar qüestiona (36) que llançar el cadàver al mar tingui res a veure amb la tradició islàmica.

Hi ha peces del puzzle que no encaixen. L'assessor d'antiterrorisme de la Casa Blanca, John Brennan, va dir en un primer moment que Bin Laden "participava en el tiroteig" i que la seva resistència va fer impossible l'objectiu inicial de capturar-lo. Però més tard el portaveu de la casa Blanca, Jay Carney, assegura que Bin Laden no anava armat (37) en el moment en què els Seals, les tropes d'elit nord-americanes, van assaltar el seu complex a Abbottabad. També es va saber que la dona de Bin Laden, que es trobava amb ell en el moment de l'assalt, no era un escut humà ni va morir en l'operatiu, com havia afirmat inicialment Brennan. El periodista de la ràdio de la CBS, Mark Knoller, tuitaire imprescindible, denuncia que la Casa Blanca ha refet la versió inicial (38).

També hi ha dubtes sobre les ordres que havien rebut els Seals. Reuters revela (39) que l'objectiu era matar Bin Laden, no capturar-lo. Tot i que altres fonts asseguren que els EUA estaven preparats per capturar Bin Laden en vida (40). El cap de la CIA, Leon Panetta, dirà després que el govern tenia assumit que capturarien Bin Laden mort (41). Més tard se sabrà que Bin Laden va ser sorprès a la porta de l'habitació i va recular endins. Els Marines van considerar-ho resistència i el van matar (42).

No hi haurà fotos, només les d'Obama

Només cal esperar la foto i el vídeo pòstum de Bin Laden. Però no hi haurà foto. Com a mínim, la Casa Blanca no la difondrà oficialment. Obama, en una entrevista, descartarà que es facin públiques (43) les imatges. Diu que són molt dures.

I la persona que va donar la primícia a Twitter es mofarà del nom en clau, el de l'indi apatxe 'Gerónimo', per designar Bin Laden. Hauria estat millor 'Dorm amb els peixos' (44), diu Urbahn.

Més popular, però es manté l'escepticisme en l'economia

L'índex de popularitat del president puja un 11% (45), tot i que es manté l'escepticisme en la seva gestió econòmica. I els analistes comencen a especular sobre com canviarà la política d'Obama (46) després de la mort de l'home més buscat.

Retorn triomfal a Nova York

L'última escena del relat de la mort de Bin Laden és a la Zona Zero (47). Obama hi torna triomfalment, parla amb els bombers de Nova York i s'hi deixa retratar (48) en un paral·lelisme amb la visita que va fer Bush deu anys abans, poc després dels atemptats. Finalment divendres, Al-Qaida admet la mort del seu líder (49). Sohaib Athar, l'home que va fer el primer tuit d'aquesta història, s'ha canviat la foto de perfil del Twitter. Ja té gairebé 105.000 seguidors. I diu que la majoria de periodistes que ha conegut són molt amigables. (50)

Aquest reportatge s'ha actualitzat amb les noves dades aportades per SocialFlow

stats