La clau de judo a la BBC és un avís per a tots
Els mitjans de comunicació són màquines imperfectes que produeixen errors de diversa consideració –o mentides, si en són conscients– cada dia. La BBC viu aquests dies la seva crisi editorial més intensa i el detonant ha estat una manipulació: muntar una frase de Trump a partir de dos fragments seus separats per més d’una hora de distància per evidenciar que va ser instigador de la marxa sobre el Capitoli del 6 de gener del 2021. Ja vaig escriure en un article anterior que els mitjans no poden fer trampes encara que sigui per caçar un trampós. I aquesta ho era, perquè no s’alertava l’espectador del muntatge. Inacceptable: no només el fons ha de ser correcte (que ho era: l'assalt sense la benzina de Trump no hauria agafat tanta volada), sinó també les formes.
Ara bé, ningú ens obliga, de moment, a anar amb el lliri a la mà. I l’abast de les conseqüències –dimissió del director general– no s’explica només per la dimensió de la relliscada. Hi ha una maquinària molt ben greixada de pressió dels sectors conservadors sobre la BBC que ataca sobre dos punts de dolor: l’amenaça de retallar-li el finançament i el qüestionament perpetu de la seva línia editorial. L’autor del dossier que ha precipitat la crisi és un periodista que havia treballat per A Rupert Murdoch i proper a Sir Robbie Gibb, un thatcherià de pro que ocupa una posició clau en el comitè que supervisa els estàndards periodístics de l'ens. Els mitjans públics han de ser fiscalitzats amb la màxima exigència, perquè són de tots. Però cal ser conscients que hi ha moltes forces que els voldrien prims com el paper de fumar –preguntem-nos per què– i estan disposats a jugar brut per aconseguir-ho. El suport només el rebran si es mostren al públic com a exemplars. El que ha passat a la proverbialment sòlida BBC hauria de servir d’avís a altres públiques, perquè la palanca que s'ha aplicat és temptadora d'exportar.
