L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Borrell se’n va a Brussel·les i Villalobos pronuncia l’últim insult’

"Quan la reclamació dels líders independentistes empresonats es quedarà a Europa, el PSOE envia a Brussel·les i a Estrasburg el seu candidat més nacionalista"

Avui hem tingut una notícia de bon matí: el ministre Josep Borrell encapçalarà la llista del PSOE a les eleccions europees del 26 de maig. És una notícia que feia dies que es veia a venir. Pedro Sánchez volia Borrell a les europees, ho va filtrar, que era una manera de pressionar-lo, Borrell remugava, però al final ha dit que sí.  

Borrell serà el candidat del PSOE a les eleccions europees

Borrell ja havia estat al Parlament Europeu i en va arribar a ser president. Amb 71 anys, el ministre de la Pobla de Segur continua sent el jugador franquícia del PSOE quan els socialistes volen enviar el missatge que a espanyols no els guanya ningú. Recordin que quan el Congrés va censurar Rajoy i Pedro Sánchez es va convertir en president, el primer nom que va filtrar la nova Moncloa també va ser el de Borrell. 24 hores va estar el seu nom en solitari il·luminant els digitals. Borrell era el missatge a dins i a fora el PSOE: no ens tremolarà el pols davant l’independentisme.

Durant aquest temps com a ministre, Borrell ha estat el gran propagandista d’Espanya, operació que va culminar amb el cèlebre vídeo del ‘This is the real Spain’, impulsat per aquella oficina al capdavant de la qual hi van posar aquella diputada que va declarar que votar l’1 d’Octubre havia estat com tenir sexe sense permís, una violació.

No cal dir que el cas català es continuarà jugant a Europa, sobretot a partir del moment que acabi el judici i ens passen uns quants anys esperant la sentència inapel·lable del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg. Dit d’una altra manera, Borrell i Puigdemont viuran a 20 quilòmetres de distància.

Borrell ha estat tota la vida un polític que ha confós fermesa amb supèrbia, i el Procés ha exacerbat la seva visió nacionalista d’Espanya. Vejam què dirà a la campanya de les europees, perquè a la de les catalanes del desembre del 2017 es va riure de Junqueras, que era a la presó.

Ara bé, durant aquest temps de ministre d’Exteriors, Borrell ha fet un parell de declaracions per a la història. Va ser en una entrevista el setembre passat a la BBC, quan va dir que s’estimaria més que els presos polítics esperessin el judici en llibertat condicional. I la segona va ser quan el periodista, Stephen Sackur, li va preguntar directament: "Vostè considera Catalunya com una regió o una nació?" Borrell va respondre "una nació". I el periodista va seguir "Si vostè reconeix que Catalunya és una nació, em costa d’entendre per què no podeu permetre als catalans un referèndum autorizat  d’autodeterminació?" Aleshores Borrell va dir: "deixi'm fer servir les paraules correctes, no és autodeterminació, és secessió" i va argumentar que “només” un 47% dels catalans volien la independència, i el periodista li va contestar que, si era així, per què no autoritzaven el referèndum. Borrell va replicar amb el tradicional “la Constitució no ho permet”.

Així doncs, quan la reclamació dels líders independentistes empresonats es quedarà a  Europa, el PSOE envia a Brussel·les i a Estrasburg el seu candidat més nacionalista.

Borrell encarna un tipus de polític que, pel que fa a Espanya, podria estar tant al PP com a Ciutadans. No dubtin que ara serà molt més bel·ligerant, perquè ja hem vist que com a ministre de la diplomàcia es va haver de mossegar la llengua. El llenguatge s’ha radicalitzat tant que avui entrevisten a ‘El País’ Cèlia Villalobos, del PP, exministra, la que jugava a Candy Crush mentre presidia el Congrés. En un moment de l’entrevista diu: “Era normal buscar una solució pactada per al 155 [es refereix a Rajoy amb Pedro Sánchez]” i afegeix: “Estem davant uns senyors profundament nazis que defensen la supremacia de la raça, etc.”

Fa fàstic sentir gent insultant així, i encara fa més basarda pensar que la periodista no replica indignada i que la frase no mereix ni un titular petit. A Espanya qualifiquen de nazis els polítics independentistes catalans i ja no és notícia.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.