L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'I la setmana acaba amb Junts aconseguint els vots del PSOE i el PP'

La setmana de penintència de Pedro Sánchez ha acabat amb un moviment inesperat. Feia temps que Junts insistia en augmentar el càstig penal als delinqüents multireincidents. Doncs bé, ahir el PSOE va anunciar que desbloquejarà el redactat de la llei, que estava desada en un calaix des de feia un any. I el millor bé ara:

No només el PSOE donaria suport a la llei defensada per Junts, sinó que el PP també hi votaria a favor. I Vox, i el PNB. Tots aquests partits van aprovar ahir l’informe de la ponència. La llei tindria majoria. L’esquerra del PSOE, que devia ser la raó del fre de Sánchez a la llei, quedaria superada.

Dues lectures. Primer la tècnica: el text de Junts proposa castigar amb entre un i tres anys de presó el robatori de mòbils, tauletes o ordinadors portàtils. I en el cas de furts considerats lleus –de quantitats inferiors a 400 euros– i castigats únicament amb multa, quan se n’hagin comès més de tres també serien castigats amb presó. Junts planteja així eliminar el requisit aplicat actualment que la quantitat acumulada de les infraccions hagi de superar els 400 euros. Els que en saben, com la policia, diuen que un enduriment de penes no soluciona directament el problema d'“entren per una porta i surten per una altra”. És allò dels Estats Units: no perquè hi hagi pena de mort es deixen de cometre delictes que poden portar l'autor a la cadira elèctrica o la cambra de gas. I, en aquest sentit, troben que una mesura adequada contra els que viuen de fer estrebades de mòbils seria dictar una ordre d’allunyament, de manera que no poguessin entrar al barri o als carrers on solen robar.

I després tenim la derivada política del tema. Ho dic amb les paraules del nostre editorial d’avui: “En el cas de la llei contra la multireincidència, els juntaires han aconseguit la quadratura del cercle, és a dir, incorporar canvis proposats pel PSOE i el PP sense que cap d’ells es despengi de l’acord. També queda clar que la voluntat de Junts no és fer caure el govern Sánchez, sinó aconseguir la màxima influència. I, des d’aquest punt de vista, la ruptura està funcionant com un catalitzador de canvis”.

Podem llegir-ho de dues maneres: durant un any, Pedro Sánchez ha jugat als equilibris: anar dialogant amb Junts a Suïssa i aprovar l’amnistia, però, per a tota la resta, acontentar Sumar, soci del govern de coalició. I més descarnadament: Sánchez no només és responsable d’incompliments, sinó que tenia moltes penques perquè no va fer el que ara s’ha demostrat que podia fer. Esclar que el traspàs d’immigració o el català a Europa no són tan fàcils per a ell com això de la multireincidència.

Bon dia.