L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Sánchez, agafat a la tornada de Puigdemont'
Part de la partida política espanyola del moment es juga en el retorn de Puigdemont: els uns per accelerar-la (PSOE), els altres per frena-la (PP). I tractant-se d’un afer on el Tribunal Suprem hi té l'última paraula, les possibilitats de frenada son més grans que les d’accelerada, i això ho sap tothom
Dimarts mateix, només minuts després que Pedro Sánchez sortís a admetre que no havia complert els acords amb Junts, contradient-se, per tant, a ell mateix i donant la raó a Junts, els vaig dir que el missatge implícit de les paraules del president espanyol a Junts era que, ara que podia faltar tan poc perquè tornés Carles Puigdemont, no trenquessin. Que, ara que el compromís del PSOE amb l’amnistia és més a prop de fer-se visible, Junts tenia raons per no engegar-ho tot a rodar.
I dit i fet: mirin amb quin tema obre avui la seva portada La Razón:
“La tornada de Puigdemont haurà d’esperar per decisió del Tribunal Constitucional”. I explica que, de moment, el TC no preveu acordar la suspensió cautelar de l'ordre de detenció i presó que està en vigor contra Puigdemont, dictada pel Tribunal Suprem. Que la decisió del tribunal no arribarà abans que acabi l'any sinó al gener, i que l’esborrany de la resolució rebutja la suspensió que ha demanat la defensa del president a l’exili.
Més enllà del fet que un mitjà publiqui que sap què es diu en un esborrany del TC, és evident que part de la partida política espanyola del moment es juga en el retorn de Puigdemont: els uns per accelerar-la (PSOE), els altres per frenar-la (PP). I tractant-se d’un afer en què el Tribunal Suprem té l'última paraula, les possibilitats de frenada són més grans que les d’accelerada, i això ho sap tothom, per bé que és veritat que el Tribunal de Justícia de la UE s’ha de pronunciar sobre l’amnistia i tot fa pensar que serà a favor.
Junts, però, sempre ha dit que el compliment dels acords amb el PSOE va molt més enllà d’una foto de Sánchez amb Puigdemont, encara que sigui amb el president de nou a Catalunya. Vol el que es va pactar: l’oficialitat del català a Europa o el traspàs de les competències en immigració. Per això, la resposta d’ahir de Miriam Nogueras va ser que Junts no en té prou, però anima Sánchez a complir tots els acords. O sigui que, tal com comentàvem ahir, la porta continua tancada però es podria tornar a obrir.
De fons, però, la relació PSOE-Junts és molt complicada perquè els acords d’investidura es van fer sobre la base que Junts feia Sánchez president (tot i haver perdut les eleccions) a canvi del reconeixement socialista que hi havia un conflicte polític entre Catalunya i Espanya, i que d’això en parlarien a Suïssa amb un mediador internacional. I aquestes converses també han fracassat. Perquè donar-hi resposta va molt més enllà de l’aprovació d’unes mesures en un consell de ministres.
Finalment, què hi diuen la resta d’actors? El mateix que deien fa trenta anys, als anys noranta, quan la Convergència de Jordi Pujol donava suport al govern socialista de Felipe González i l’Abc titulava allò de “González, genuflexo ante Pujol”. Ara, fins i tot un socialista com García Page diu tot dolgut que el PSOE fa malament d’agenollar-se davant Puigdemont.
Bon dia.