L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Joan Carles, més que un rei'

"Un cop Joan Carles ja no regna, la investigació judicial tindria una importància relativa, perquè ara el cap de l’Estat és una altra persona. El problema és que Felip VI farà sis anys que és rei aquest diumenge, i no ha tret la monarquia de les cotes més baixes de popularitat, allà fins on es mesuren"

Sents a dir que la Fiscalia del Tribunal Suprem investigarà el rei Joan Carles i et passa com al Miquel Ferreres a l’acudit d’avui, que t’imagines una escena com aquesta:

'A la contra', per Ferreres 10/06/2020

“Majestat, dispenseu una pregunta: heu fet mai alguna cosa irregular?” “Només he seguit l’exemple que m’han donat els meus avantpassats” “Ho suposava, tot en ordre”.

O sigui que se’t fa difícil pensar que els tribunals espanyols investiguin el rei emèrit amb voluntat efectiva d’arribar al final, quan hem vist la justícia espanyola molt més inclinada a ser espanyola més que no pas justícia.

Vejam, l’origen d’aquesta investigació no és Madrid, és Ginebra, la fiscalia suïssa. Avui ho diem a l’editorial: hi ha motius per pensar que sense la feina del fiscal suís, que va obrir les investigacions per blanqueig de capitals, “difícilment la justícia espanyola s’hauria mobilitzat contra algú que fins fa ben poc era considerat intocable”.

Unides Podem i els partits sobiranistes tornaran a demanar que el Congrés investigui Joan Carles I

Però la realitat és aquesta: Joan Carles I serà investigat. I ara resulta que el que va començar com un afer amorós extraconjugal s’ha acabat convertint en motiu d’abdicació (2014) i ara en possible causa judicial.

Per tant, amb aquesta lògica incredulitat sobre quin recorregut tindrà l’acció judicial sobre Joan Carles de Borbó, cal admetre que mai s’havia arribat tan lluny en l’exigència de responsabilitats públiques, no només perquè Joan Carles fos rei sinó perquè era aquest rei.

El rei emèrit i el futur de la Corona

Diu Josep Ramoneda a la contraportada d’avui que la base del sistema polític espanyol és Joan Carles I. No Felip VI. És a dir, no exactament la monarquia, sinó aquesta monarquia, la que va decidir Franco en la persona d’un rei que va escollir a dit. Aquella elecció de Franco, i l’ordre que va donar que Joan Carles fos obeït, va portar molts franquistes, sobretot a l’exèrcit i a la justícia, a acceptar la democràcia com a manera tutelada i jurídicament bastant segura (ningú no els perseguiria) de superar la Guerra Civil. És a dir, Joan Carles assegurava la concòrdia sense posar en perill la victòria ni les responsabilitats contretes durant la dictadura. És per això que Joan Carles I és una de les columnes que sosté el torn de partits (PSOE-PP) que ha governat Espanya.

Un cop Joan Carles ja no regna, la investigació judicial tindria una importància relativa, perquè ara el cap de l’Estat és una altra persona. El problema és que Felip VI farà sis anys que és rei aquest diumenge, i no ha tret la monarquia de les cotes més baixes de popularitat, allà fins on es mesuren.

La seva comunicació és encarcarada, el seu encàrrec de modernitzar la monarquia (si això és possible) està per fer. Que el seu discurs del 3 d’octubre del 2017, el més bel·ligerant que pronunciarà mai, fos adreçat a una part del país i no a un agressor exterior, lluny de qualsevol empatia, passant per sobre del govern escollit democràticament, convidant els poders de l’Estat a la revenja i copiant mimèticament el discurs del seu pare quan hi va haver el cop d’estat del 23 de febrer del 1981, només el va fer popular allà on ja ho era. Per dir-ho en termes coneguts, Felip VI no ha eixamplat la base.

És possible que abans d'aquest moviment del Suprem sobre Joan Carles, la Corona i els poders de l’Estat s’hagin preguntat si la monarquia ho pot resistir, i que la resposta sigui positiva. Al Congrés ERC, Junts per Catalunya, CUP, PNB, Bildu, BNG, Més País i Compromís han presentat una petició de comissió d’investigació. Unides Podem no s’hi suma, diu que vol presentar una petició pel seu compte perquè el PSOE s’hi sumi. Un moment catàrtic, també per al PSOE. Perquè ara, si la Fiscalia investiga, per què el Congrés?

La marea no fa més que pujar. Urdangarin va ser el tallafoc de Joan Carles i el tallafoc es va cremar. Joan Carles ha sigut el tallafoc del seu fill Felip (Felip va renunciar a l’herència i va retirar al seu pare l’assignació del diner públic). Resistirà? 

La investigació sobre el rei emèrit ha d'arribar fins al final

Perquè si s’investiga què va cobrar Joan Carles caldrà preguntar-se qui va pagar a Joan Carles. Quines empreses van pagar comissions, quines quantitats, quan i durant quant de temps. Quins noms hi ha al darrere? La fiscalia suïssa investiga 64 milions rebut per J.C. per part del ministeri de Finances de l’Aràbia Saudita. Al concurs del TGV a la Meca s’hi van presentar 12 empreses espanyoles, al capdavant de les quals Renfe, Talgo, Adif i OHL.  

Joan Carles de Borbó és més que un rei, és l’encarnació d’una narrativa feta de realisme i pintada de color de rosa. Però ara no es descarta que mori com va néixer, a l’exili. Va néixer a Roma i ara sona que se’n podria anar a viure (el farien anar a viure) a la República Dominicana.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.