L’anàlisi d’Antoni Bassas: 'La violència verbal de la Fiscalia'

"Que hi va haver violència, és greu, però més greu serà si aquesta resposta, o una de semblant, és l’única que l’Estat té disponible per a 2,3 milions de ciutadans que demanen ser escoltats"

Intentem mirar-nos les conclusions de la Fiscalia amb fredor processal: una acusació pública intenta provar tots els delictes possibles per aconseguir les penes més greus per als acusats. Però és impossible mirar-se l’actuació dels fiscals d’ahir amb aquesta serenitat. És impossible per raons tècniques i per raons polítiques.

Per raons tècniques perquè, com ja ens hem après de memòria, sense violència no hi ha rebel·lió. I per tant, ahir els fiscals, per intentar convèncer la sala que hi va haver violència, van haver d’arribar a insultar-nos, a vostès, a mi i els prop de 2,3 milions de persones que vam anar a votar l’1 d’Octubre, dient que la violència era la mobilització popular, perquè la mobilització popular era “l’arma”. I que impedir que la policia entrés a requisar les urnes era violència, perquè sabíem que la nostra resistència podria desencadenar la violència policial. És a dir, que la responsabilitat de la violència policial és nostra. (I per cert, no s’hi val a dir que ens ho havíem buscat. La mateixa justícia i el mateix govern de Rajoy, a través de la secretaria d’estat d’Interior van manar que es prioritzés la seguretat per sobre d’impedir que se celebrés la votació).

És indignant que per enviar 25 anys a la presó Junqueras o 17 Forcadell, Cuixart i Sànchez, ningú afirmi que els violents vam ser nosaltres, que només volíem votar (perquè se suposa que som al segle XXI i ha de ser possible fer a Espanya el que es va fer a al Regne Unit o al Canadà). Amb afirmacions com aquesta, dient que avui dia no calen armes per a una rebel·lió, els drets de manifestació, de reunió o de llibertat d’expressió estan en perill.

És evident que prop de 2,3 milions de persones vam desobeir un manament judicial. I això em porta a una idea que vaig llegir dies enrere. Si una persona es passa un semàfor en vermell té una multa. Què passa quan aquell semàfor se’ls passen prop de 2,3 milions de persones? Doncs que, immediatament, els tècnics anirien a veure què passa amb aquell semàfor o en aquella cruïlla perquè el semàfor sigui tan olímpicament ignorat.

Aquest és el cas: què està passant a Catalunya perquè la meitat de la gent demostri tan clarament que vol votar si el seu futur polític ha de ser o no independent d’Espanya. Per tant, desobediència sí, violència no, fins aquí podríem arribar. Va ser vergonyós sentir el fiscal Cadena dient que la intimidació és violència, perquè de violència física, el 23-F només n’hi va haver quan Tejero va intentar fer caure a terra el vicepresident del Govern i aleshores si només fos per aquelles empentes, no hi hauria violència i el 23-F no seria una rebel·lió militar.

La Fiscalia defensa la rebel·lió i afirma que el Procés "va ser un cop d'estat"

Dic que és vergonyós que un fiscal digui això perquè el 23-F, a part de les empentes a Gutiérrez Mellado, resulta que un grup de guàrdies civils va entrar al Congrés, va disparar amb les metralletes i va tenir segrestat el poder executiu i el legislatiu durant quasi 24 hores, i els tancs van sortir als carrers de València. Quina vergonya.

Esclar que això passava el mateix dia que el Tribunal Suprem va paralitzar l’exhumació de les restes de Franco, i en l’escrit reconeix que Franco era cap d’estat des de l’1 d’octubre del 1936, quan el cap d’estat era Manuel Azaña, president de la Segona República. Que profunda que és la pervivència del franquisme en la mentalitat d’alguns alts funcionaris de l’Estat.

Finalment, ahir es va confirmar allò que els explicava ahir del ‘chilling effect’, l’efecte de congelar, d’espantar tothom perquè mai més se’ls acudeixi fer un referèndum. Ho va dir així de clar l’advocat de VOX.

La Fiscalia va dir que va ser un cop d’estat i que hi va haver violència. És greu, però més greu serà si aquesta resposta, o una de semblant, és l’única que l’Estat té disponible per a 2,3 milions de ciutadans que demanen ser escoltats.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats.

Més continguts de