El Suprem suspèn cautelarment per unanimitat l'exhumació de Franco

Polèmica perquè el tribunal afirma que el dictador "va ser cap d’estat des de l’1 d’octubre del 1936"

L’ombra de Franco és allargada. Exhumar les seves restes del Valle de los Caídos s’està convertint en un llarg i embullat procés. Avui ha succeït quelcom que tothom esperava: el Suprem ha decidit per unanimitat que, de moment, el dictador es quedi al Valle de los Caídos. No hi haurà exhumació fins que no es resolguin tots els contenciosos i al·legacions que ha presentat la família de Franco. Pedro Sánchez, doncs, no podrà traslladar les restes del dictador al cementiri de Mingorrubio el dia 10 de juny. L’argument del Tribunal Suprem és que, si finalment la família de Franco guanya el litigi judicial, les despulles haurien de tornar a ser inhumades al Valle de los Caídos després de ser exhumades. I tants viatges amb les restes del dictador perjudicarien la família del dictador i el govern espanyol: causaria "perjudici als recurrents i, especialment, als interessos públics encarnats en l’Estat i en les seves institucions constitucionals, segons les quals es veurien greument afectats si, un cop exhumades aquestes restes, s’estimés el recurs i fos necessari tornar-les al lloc en què es troben”, ha assegurat en un comunicat el Suprem. La decisió no ha sorprès el govern espanyol, que segueix creient que al final el Suprem li donarà la raó.

Un títol qüestionable

El que és més estrany és que a l’escrit del Suprem en tot moment es parla de “Don Francisco Franco Bahamonde” –enlloc s’afirma que va ser un dictador– i que va ser “cap d’estat des de l’1 d’octubre del 1936”, tot i que la Guerra Civil no va acabar fins a l’1 d’abril del 1939. Aquesta és la data en què l'exèrcit el va nomenar Generalíssim, quan el president legítim era Manuel Azaña. “Estan assumint el cop d’estat com a legítim”, assegura Emilio Silva, president de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH). “El que em sembla realment greu és que el Tribunal no tingui clar que Franco va ser un dictador i que el blanquegi parlant d’ell simplement com a cap d’estat –afirma l’advocat Benet Salellas, expert en casos de memòria històrica–. La llei de memòria històrica és clara i és vigent i el poder judicial no pot deixar en suspens el contingut d’una llei. Aquí sembla com si estiguéssim parlant de l’exhumació d’un alt càrrec d’un govern democràtic. Amb aquestes decisions es dona embolcall d’impunitat a tot el règim i s’allarga el dolor de les víctimes i es dificulta la seva reparació”, denuncia.

1975-2019: cronologia de l'exhumació (fallida) de Franco

Els magistrats que han pres aquesta decisió són Pablo María Lucas, Antonio Jesús Fonseca-Herrero, Jorge Rodríguez-Zapata, Celsa Pico i José Luis Requero, que està qüestionat per l’ARMH, que ha presentat al Consell General del Poder Judicial una queixa per l’estreta relació que té amb l’advocat Santiago Milans del Bosch, col·laborador de la Fundación Franco: “Van ser companys durant anys a l’Audiència Nacional, el magistrat és el padrí d’una filla de l’advocat”. Per tot plegat, l’ARMH considera que Requero hauria d’haver-se abstingut de la decisió sobre el trasllat de les restes del dictador. Silva també crítica que durant tot aquest any l’estat espanyol no ha fet res per les víctimes del franquisme: “Ha invertit 15.000 euros per condicionar la cripta de Mingorrubio i les víctimes tenen com a panteó una cuneta. La família és qui s’hauria de fer càrrec del dictador, com ha passat en molts altres països”.

Qui no ha trigat gaire a expressar la seva satisfacció ha sigut la Fundación Francisco Franco: “Davant l’arbitrarietat, s’ha tornat a imposar, pel bé dels espanyols, l’estat de dret”. Col·lectius de memòria històrica han protestat aquest dimarts al migdia al costat del Tribunal Suprem contra la decisió que ha pres, han demanat l’exhumació immediata de Franco i han acusat l’alt tribunal de permetre la “impunitat” dels crims franquistes.

El Suprem no es pronuncia, de moment, sobre els altres punts que al·leguen els set nets del dictador. Denuncien “la vulneració de la legalitat” perquè el consell de ministres no té competències per poder fer una exhumació a la basílica del Valle de los Caídos sense el consentiment eclesiàstic i els “gravíssims incompliments” de la legalitat urbanística i de la normativa en matèria de sanitat mortuòria per la condició de cadàver embalsamat de les restes mortals del seu avi. D’altra banda, la família rebutja tots els arguments de seguretat que va donar el govern espanyol per no traslladar el cos embalsamat del seu avi a l’Almudena.

Franco no té dret a estar al Valle de los Caídos

El pols entre l’Estat, la família Franco, la fundació que defensa els llegat del dictador i els monjos que custodien el seu mausoleu ha tingut molts estira-i-arronses des que Pedro Sánchez va anunciar el juny del 2018 la intenció d’exhumar el dictador abans d’acabar aquell estiu. El més irònic és que no s’ha trobat cap document que provi que Franco volia ser enterrat al Valle de los Caídos. La seva tomba tampoc era als plànols de la construcció. Va ser una decisió d’última hora del govern presidit per Carlos Arias Navarro i confirmada pel rei Joan Carles I. A més, la construcció del Valle de los Caídos es va aprovar l’1 d’abril del 1940 amb l’objectiu de “perpetuar la memòria dels que van caure en la gloriosa croada”. Segons aquest decret, per tant, Franco no tindria dret a ser-hi, perquè va morir tranquil·lament al llit.

Sánchez esgota l'últim cartutx per exhumar Franco