L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La carta d’Isabel Turull, en la mort d’Hilari Raguer'

"No puc entendre que una institució que defensa la indissolubilitat del matrimoni doni suport a una persona que ha fet el salt a la seva dona, amb tantes dones com ha pogut, i s’ha enriquit amb milions i milions que no li corresponen"

Ahir vaig poder sentir l’enorme dolor i tristesa amb què l’hispanista britànic Paul Preston va rebre la notícia de la mort del pare Hilari Raguer, monjo de Montserrat.

Escriu avui Preston a l’ARA: “En tots els seus llibres s’hi notava un profund sentit moral i una calidesa i compassió humanes que convertien la lectura en una experiència no només enriquidora en el pla intel·lectual sinó també commovedora emocionalment”.

La pèrdua colossal d’una saviesa única

I diu el també historiador Francesc Vilanova Vila-Abadal: “Amb una ironia extraordinària, una amabilitat inacabable i una paciència infinita, el pare Raguer va destrossar mites, va reivindicar personatges, va descobrir documents d’enorme rellevància, va desmentir tòpics i va construir, amb paciència benedictina, molt humor i una honestedat intel·lectual indestructible, una obra de referència per entendre bona part de la complexa història catalana, espanyola i europea dels dos darrers segles. No ho agrairem mai prou”. 

Hilari Raguer: paciència benedictina, humor i honestedat intel·lectual

El 2014, dos mesos abans de la consulta del 9-N, vam pujar a Montserrat per entrevistar-lo

I li vam comentar: “Quan Rouco Varela, president fins fa poc de la Conferència Episcopal Espanyola, diu que la unitat d’Espanya és un bé moral irrenunciable, se li deuen posar els pèls de punta”. I va dir: “Al revés, em va agradar molt. No hi ha cap autoritat civil ni eclesiàstica que em pugui dictar quina és la meva pàtria. Això m’ha de sortir del fons de la consciència. Llavors, si fidel a la meva consciència he triat com a pàtria Catalunya i la serveixo, estic practicant el quart manament (honraràs el pare i la mare), que és una virtut”. Per això, com a  resposta a Rouco i als Roucos de la vida, Raguer va escriure el llibre Ser independentista no és cap pecat.

Entrevista d'Antoni Bassas a Hilari Raguer

Raguer va posar l’accent en algunes figures que no cabien en cap de les dues Espanyes ni tampoc a Catalunya. Carrasco i Formiguera, perseguit per catòlic a Catalunya, afusellat per Franco per catalanista. Vidal i Barraquer: fugit de Catalunya com a cardenal, exiliat durant el franquisme per no firmar la carta col·lectiva de l’episcopat espanyol en suport a Franco. El general Batet: condecorat per haver-se mantingut fidel a la República quan reprimeix el 6 d’Octubre, afusellat per Franco dos anys més tard per haver-se mantingut fidel a la República quan hi va haver l’Alzamiento del 18 de juliol. Aquest era Raguer.

No és estrany que Isabel Turull, germana del conseller a la presó, catòlica, escrivís ahir aquesta carta oberta al cardenal Omella, arquebisbe de Barcelona i president de la Conferència Episcopal Espanyola: “Ja fa 3 anys que com a cristiana no entenc res. M’agradaria que el meu pare fos l’últim pare o mare que morís sense poder veure el seu fill en llibertat o a casa en cas dels exiliats. Cap d’aquests pares s’ho mereix”.

Carta oberta al cardenal i arquebisbe Omella i a qui correspongui

“La nota  de la Conferència Episcopal Espanyola que vostè presideix ha fet sobre « la salida de S.M.D. Juan Carlos I ». No puc entendre que una institució que defensa la indissolubilitat del matrimoni doni suport a una persona que ha fet el salt a la seva dona tantes vegades com ha volgut i amb tantes dones com ha pogut. Vosaltres que se suposa que heu de vetllar pels vulnerables, esteu demanant compressió a una persona que s’ha enriquit amb milions i milions que no li corresponen mentre persones s’han tret la vida per haver perdut casa seva”. 

“No entenc que en nom de l’Església us adheriu al rei actual, li mostreu agraïment per la seva trajectòria, etc. tot i saber el que va passar a Catalunya l’1 d’Octubre i les posteriors declaracions del monarca. I encara entenc menys que en 3 anys que fa que són a la presó no hagi trobat cap moment per anar a visitar personalment els presos polítics, que són persones que van ser votades pel poble i mai han lloat cap tipus de violència”. 

Isabel Turull i Negre (germana de Jordi Turull, pres polític). Un dia escaient per citar l’ Evangeli: “La veritat us farà lliures”.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.