L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Bavegen amb Macron a Còrsega: «El francès és l'única llengua oficial»'

"S’està creant una pressió de l’Estat que fa impossible que un jutge pugui jutjar sobiranistes amb l'equanimitat deguda"

ANTONI BASSAS
ANTONI BASSAS Periodista

Les negociacions per tornar a investir Puigdemont continuen. De fons es mantenen les posicions conegudes: Esquerra vol evitar les primeres conseqüències penals per al president del Parlament i per a la mesa i perjudicar la situació judicial i de presó de Junqueras, de manera que, entre el que tem i el que és lògic que s’imagini, sap que atorgar-li algun poder efectiu a Puigdemont vol dir complicar-li la vida a més gent. Per la seva banda, Junts per Catalunya li diu a Esquerra que, si no volen investir Puigdemont que ho diguin clarament, però que si no és així, si el que estan disposats a fer és, un cop investit (o “legitimitat”, vulgui dir el que vulgui dir) i el TC ho suspengui perquè estem en la fase d’autonomia intervinguda, plantejar-se la investidura d’un altre candidat. I a la llista d’aquests candidats alternatius hi ha Jordi Sànchez, l’expresident de l’ANC actualment a la presó, a qui Puigdemont veu amb els millors ulls.

JxCat només s’obrirà a un pla B si ERC intenta investir Puigdemont

En fi, aquest matí, a TV3, Sergi Sabrià, d’Esquerra, ha dit que “l’acord hi serà”: “ Treballem amb totes les propostes per legitimar Puigdemont”.

S’entén que Puigdemont i Junts per Catalunya no cedeixin tan fàcilment: tenen el mandat de les urnes, i en el moment que Puigdemont deixi de ser president perdrà el focus de les càmeres i serà més dèbil davant l’estat espanyol, que va com boig per tancar-lo a la presó.

La negociació entre els dos grans grups sobiranistes amenaça amb el pitjor, o sigui, a fer-se incomprensible no tant perquè es tracti de dos partits pugnant pel mateix espai electoral sinó perquè, de la manera autoritària que es comporta l’Estat, cada cop és més clar que cal optar entre el bo i el millor. És com el 155: ningú no el volia ni el vol, però bé que tothom va concórrer a les eleccions.

Mentrestant, el ministre de Justícia espanyol, Catalá, va dient que hi ha un clamor a la societat espanyola perquè els delictes de rebel·lió siguin castigats sense indult possible. Com saben, la política és relat perquè els relats creen estats d’ànim, i ara és qüestió de tractar el sobiranisme pacífic català com si fos colpista. Justament perquè vols prohibir l’indult per als delictes de rebel·lió, has d’estar molt segur que el que els imputes és rebel·lió. I els juristes no hi estan gens d’acord. Però s’està creant una pressió de l’Estat que fa impossible que un jutge pugui jutjar Junqueras, Forn, Cuixart, Sànchez i tota la resta de sobiranistes amb l’equanimitat deguda. L’Estat falsifica el concepte de rebel·lió igual com ha falsificat el d’odi.

De fons, els mitjans espanyols bavegen amb Macron, que ha anat a Còrsega a fer-se el dur i que ahir va dir que “el francès és l'única llengua oficial”. És el seu somni: Espanya, una i castellana.

El president francès tanca la porta a gairebé totes les aspiracions dels nacionalistes corsos

Llibertat per a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn.
I llibertat de moviments per a Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig.

Més continguts de