L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Una constatació inquietant'

No volen que l'altre pensi que els tremolen les cames i estan disposats a portar la tensió fins a l’últim dia. Però compte, que si estan disposats a aguantar fins a l’últim dia potser tambe són capaços d’aguantar fins a l'última hora o l'últim minut, esperant que l’altre cedeixi. I compte, perquè si esperen tant poden fer tard i, sobretot, no faran cap il·lusió

3 min

Hem consumit una setmana més en el compte enrere per evitar la repetició d’eleccions. I això ens permet constatar que el clamor per evitar la repetició electoral és unànime .

És un clamor fet del sentit comú general de tota la societat. De sentit comú perquè tenim mig milió d’aturats, l’impacte social de la pandèmia és enorme i cal un Govern molt a sobre de tots els plans de recuperació econòmica. El món va molt ràpid, i Catalunya, que ja juga amb una mà lligada a l’esquena, no s’hauria d’autolesionar. El país no pot esperar-los més, negociadors d’Esquerra i Junts.

Aquesta incapacitat per formar govern està generant una enorme desafecció entre els votants independentistes. Votants que van ser cridats a les urnes a donar una nova victòria als partits independentistes i una majoria parlamentària, les van donar i ara veuen que els seus vots no estan servint per a res. És una bufetada als electors. Les raons que expliquem sobre el Consell per la República o la presa de decisions estratègiques no interessen a la majoria. Si hi ha eleccions, la desmobilització serà gran (que a les últimes eleccions ja no va ser el que havia sigut).

La repetició electoral no seria un d’aquells escenaris recurrents que es donen de tant en tant a les democràcies. Perquè la situació política a Catalunya no és normal i corrent, és excepcional. Venim de deu anys en què dos milions de votants han passat de l’autonomisme a l’independentisme, amb un sotrac emocional enorme. Si els partits que els representen no poden ni formar govern, la distància emocional amb un projecte de sobirania serà enorme . Perquè després de tot el que ha passat la majoria independentista ja no demana miracles ni la independència exprés. Vol un govern que governi amb eficàcia i que representi dignament un moviment que va ser capaç d'atreure l’atenció mundial.

Sembla mentida que Esquerra i Junts puguin pensar que la repetició electoral és una opció . Tenim un precedent immediat: la repetició electoral espanyola del novembre de 2019 que Pedro Sánchez va preferir per desbloquejar la situació política i en canvi només va servir per complicar-la més. Sánchez va passar de no dormir pensant en haver de governar amb Pablo Iglesias a haver-lo d’abraçar i donar-li entrada al govern, perquè Ciutadans es va enfonsar. A sobre,  l’extrema dreta va fer un salt fins a convertir-se en la tercera força del Congrés. 

I totes aquestes constatacions ens porten a l’última, que és inquietant: si malgrat tot el clamor del sentit comú, si malgrat l’evidència que estan malbaratant el resultat que els electors els van donar, si davant la possibilitat de perdre el govern, Esquerra i Junts no tanquen un pacte i eviten eleccions és perquè entre els dirigents que han de prendre la decisió no ho deuen voler. Perquè deuen considerar que ja n’hi ha prou de suportar-se els uns als altres, que, després de tantes factures pendents entre uns i altres, potser ha arribat el moment d’agafar-se a les excuses d’aquests dies i separar-se i, sobretot, no volen que l'altre pensi que els tremolen les cames i estan disposats a portar la tensió fins a l’últim dia. Però compte, que si estan disposats a aguantar fins a l’últim dia potser també són capaços d’aguantar fins a l'última hora o l'últim minut, esperant que l’altre cedeixi. I compte, perquè si esperen tant poden fer tard i, sobretot, no faran cap il·lusió.

El nostre reconeixement als que treballen a primera línia del covid-19 i un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.

stats