Anàlisi

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Anna Gabriel, Francesc de Dalmases i els síndics de l'1-O'

"El comportament de Dalmases no té excusa possible. És una pèrdua de papers conseqüència del zel exagerat amb què el diputat pretén protegir la presidenta del Parlament, Laura Borràs, un zel tan exagerat que precisament, en comptes de protegir-la, l’ha acabat perjudicant"

3 min

Ahir va passar un fet bastant infreqüent i és que es va saber que els cinc síndics del referèndum de l’1 d’Octubre els tornaran a jutjar. Eren els cinc politòlegs i juristes a qui el Parlament va encarregar que la consulta fos escrupolosament democràtica. L’abril de l’any passat van quedar absolts de tots els càrrecs de desobediència, usurpació de funcions i malversació per haver desobeït el Tribunal Constitucional quan van dictar resolucions sobre el referèndum. La Fiscalia els va demanar dos anys i nou mesos de presó. El jutge els va absoldre perquè no va quedar provat que continuessin exercint després de l’advertència del Tribunal Constitucional. La Fiscalia va recórrer l’absolució al·legant indefensió i va acusar la jutgessa de no ser imparcial i no haver fonamentat bé la sentència absolutòria. I ara, l’Audiència de Barcelona ha estimat el recurs del fiscal i obliga a repetir el judici amb un altre jutge.

Recordin que a aquells cinc síndics, entre els quals, per escrit, l’actual consellera de Feminismes, Tània Verge, els van aplicar una mesura dissuasiva insòlita: el Tribunal Constitucional els va imposar una multa diària de 12.000 euros si continuaven al càrrec. Tots cinc van renunciar així que l’amenaça va publicar-se al BOE. L’abús al recurs de la justícia en contra de tot el que té a veure amb els fets del 2017 permet manifestar estranyesa, pel cap baix, davant d'aquesta repetició del judici. Estem davant d’una pràctica jurídica garantista o d’un intent de continuar amb l’escarment?

Una altra sorpresa en l’àmbit judicial, ahir: Anna Gabriel torna de l’exili , es presenta al Tribunal Suprem, el jutge Llarena retira l’ordre d’extradició, retira l’ordre de recerca i detenció si tornava a Espanya, la deixa en llibertat, la citarà a declarar segurament al setembre i Anna Gabriel se’n torna a Ginebra, on viu i treballa des del 2018. El 2018 va marxar a l’exili dient que a Espanya no tindria un judici just. Inicialment, el jutge Llarena acusava Gabriel del mateix que la resta de principals condemnats, fins i tot hi ha una interlocutòria seva en què Llarena diu que no vol traslladar la causa de Gabriel a Barcelona, perquè ha de concretar les acusacions. Després va deixar-ho en desobediència, però l’advocat de Gabriel, Iñigo Iruin, no les tenia totes i fins que no ha estat segur que el delicte pel qual se la investigava era per desobediència, Gabriel no s’ha presentat al Suprem, a Madrid. El delicte de desobediència no comporta presó, sinó una multa i inhabilitació. Per cert, no es perdin el perfil que el periodista basc Oskar Bañuelos ens fa de l’advocat Iñigo Iruin, a qui alguns consideren clau en els canvis d’estratègia política de l’esquerra abertzale, “capaç de trobar forats a les parets legals en benefici dels seus defensats, i si no és possible guanyar, almenys intenta arribar a acords”.

Aquest matí li han preguntat a TV3 a Gonzalo Boye per aquesta estratègia, però ha recordat que sobre els seus defensats Puigdemont, Comín, Ponsatí i Puig pesa una ordre internacional de detenció. I finalment, els tribunals també estan presents, però de lluny, com a causa última de l’episodi del diputat de Junts Francesc de Dalmases a TV3.

Ahir es va disculpar per haver esbroncat una periodista del FAQS, “si algú es va sentir ofès”. El comportament de Dalmases no té excusa possible . És una pèrdua de papers conseqüència del zel exagerat amb què el diputat pretén protegir la presidenta del Parlament, Laura Borràs, un zel tan exagerat que precisament, en comptes de protegir-la, l’ha acabat perjudicant. Borràs va anar al FAQS, va poder explicar-se, i com a excel·lent oradora que és, i sense l’incident final, es cregui o no la tesi de Borràs que és víctima d’una guerra judicial per ser qui és i pensar com pensa, tothom hauria conclòs que sap defensar-se i que no s’arruga. Dalmases li va acabar espatllant l’entrevista quan ja s’havia acabat amb un comportament incontrolat, derivat de la solitud creixent entre alguns dels seus, alguns de destacats, en què es troba Borràs. 

Bon dia.

stats