L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Poden ERC i Junts no posar-se d'acord?'

Avui tots els mitjans citen l’ARA per aquesta notícia que es va penjar a l'Ara.cat ahir al vespre: el pacte entre Esquerra i la CUP inclou que Pere Aragonès se sotmetrà a una qüestió de confiança a mig mandat, el 2023, i a canvi la CUP l’investirà, cosa que podria passar aquest divendres o aquest diumenge, en segona votació.

El mateix candidat a la presidència de la Generalitat ho ha explicat en aquest article que avui publiquem. Diu Aragonès: “Vull agrair a la CUP els esforços per arribar a un preacord d’investidura de cara al ple de divendres i el compromís d'implicar-se en la governabilitat del país. La confiança i l’estabilitat, avui, passen per governar bé i per no tenir por de retre comptes. Per aquest motiu hem convingut amb la CUP que és bo i sa que quan sigui president de la Generalitat em sotmeti a una qüestió de confiança a meitat de legislatura per avaluar-nos, per renovar l’acord i per reforçar l’estabilitat del Govern. Adoptar el compromís de sotmetre’m a una qüestió de confiança assegura la investidura i l’aprovació dels pressupostos (dotant el nou Govern d’una estabilitat totalment necessària)”.

A mig mandat d’Aragonès, doncs, qüestió de confiança. I ara estem esperant l’acord de Junts per Catalunya. Avui Junts parlarà per boca del seu líder efectiu, Jordi Sànchez, en el curs d’una conferència. La situació de Junts és singular: Junts és un partit construït al voltant de la capacitat d’arrossegament popular del president a l’exili, Carles Puigdemont. Però Puigdemont està entre el seu pes simbòlic i real a la política catalana, la seva realitat com a eurodiputat i la defensa de la seva posició de llibertat, amenaçada per la pèrdua de la immunitat parlamentària i les escomeses de la justícia espanyola, fins ara prou maldestres. En aquestes condicions de precarietat de la posició de Puigdemont, emergeix Jordi Sànchez, que, tot i ser a la presó, marca el pas estratègic de Junts. Avui sabrem què pensa de la situació, perquè aquest vespre ha de pronunciar una conferència sobre la posició de Junts davant aquest pacte d'Esquerra i la CUP. És de suposar que dirà que no se sent pressionat pel pacte Esquerra-CUP. Per si de cas, avui la CUP, representada per Carles Riera i Dolors Sabater, es reuneix amb Carles Puigdemont a Waterloo.

Ja hem publicat que Junts vol que l’òrgan que coordini el Procés sigui el Consell de la República. Tot i el nom, Esquerra el veu com un braç de Puigdemont. Fins que això no estigui enllestit, no hi haurà acord. I cap dels dos no vol cedir. Ahir Junts s’agafava a una metàfora que havia fet Joan Tardà: que el pròxim Govern no sigui un Vietnam. A la banda d'Esquerra diuen: “No s’entendria que Junts no arribés a un acord".

Lamento discrepar. ¿Que no s’entendria que no arribessin a un acord? Però si és l’especialitat de la casa. Des que va començar el Procés, Junts, Esquerra i la CUP han demostrat una gran capacitat per no arribar a acords. Si aquesta és la gran decepció popular: que les successives majories independentistes en escons, i ara fins i tot en vots, no serveixen per governar amb una certa harmonia.

Entenc que fer un govern té alguna cosa de matrimoni, que no s’hi pot anar si no estàs segur que voldràs fer-lo durar. I que, per tant, negociïn, i facin veure que no es posaran d’acord.

Però hi ha un factor que pesa més que mai. No és temps d’endogàmies polítiques. Mirin com està la societat catalana: amb prou feines començada a vacunar i trinxada econòmicament. Llegeixin aquest tuit de la parròquia de Santa Anna de Barcelona:

El nostre reconeixement pels que treballen a primera línia, un record pels que pateixen, pels presos polítics, pels exiliats, i que tinguem un bon dia.