L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La justícia arriba cinc anys tard a Sant Andreu de la Barca'
Foscor: la de la guerra bruta de fa 10 anys i la d’ara, en què l’Estat mira cap a una altra banda. Una foscor que contrasta amb l'acord de claredat, que el president Aragonès continua defensant amb una actitud que avui sembla quixotesca
Segur que recorden el cas dels professors de l'institut de Sant Andreu de la Barca que la justícia va perseguir per un delicte d’odi. Haurien fet avergonyir els fills de guàrdies civils presents a classe l’endemà de l’1 d’Octubre. Tot el que havien fet havia estat parlar a l’aula de la violència policial. Han estat cinc anys amb una causa oberta, fins que la setmana passada, vuit dels nou docents han estat informats que l’Audiència de Barcelona ha sobresegut el cas perquè els fets investigats no van tenir ni una intensitat ni una durada que permetin que se’ls qualifiqui de delicte. Al novè professor li mantenen oberta la causa, tot i que el jutge instructor ja va dir que no hi havia delicte.
Tot això ho avança avui El Punt Avui, que recorda que en aquelles dates El Mundo va publicar la identitat i la fotografia dels professors com si fossin delinqüents i de l’avui políticament desaparegut Albert Rivera, que va amplificar-ho a les xarxes. Cinc anys de persecució judicial, política i mediàtica que ha comportat angoixes i trasllats i que ha acabat en no res jurídicament.
Contrasta aquest zel acusador amb la inacció de la justícia a l’hora de perseguir la trama política, policial, judicial i mediàtica que va ser l’operació Catalunya.
Aquests dies n’està parlant La Vanguardia, que avui explica que l’operació Catalunya va començar l’endemà mateix de la gran manifestació de l’11 de setembre del 2012, ja clarament independentista. El dia 12, Jorge Fernández Díaz, ministre de l'Interior, un cop llegits els diaris al matí, va comunicar als seus col·laboradors més immediats que començava la campanya per empastifar, anant fonamentalment contra Convergència, contra els Pujol, i tot plegat derivaria amb la llista de noms a perseguir que Alícia Sánchez Camacho li va donar a Villarejo, on surten entre d'altres Sandro Rosell i Jaume Giró, que ahir es va querellar als jutjats de Madrid contra la cúpula judicial.
Notin que es tracta d’un govern que falseja proves contra adversaris polítics amb la col·laboració de la policia i amb connivència d’alguns jutges i fiscals, i que, segons el mateix Fernández Díaz i Cospedal, el president del govern espanyol mateix, Mariano Rajoy, en sabia alguna cosa. Doncs bé, no ha estat fins ara que un jutge de primera instància de Madrid ha admès la primera querella en aquest cas. Tot just ara, la Fiscalia Anticorrupció demana 15 anys de presó per a Jorge Fernández Díaz per haver posat la cúpula judicial a espiar Bárcenas i robar-li documentació que podia perjudicar el PP.
És una doble foscor: la de la guerra bruta de fa 10 anys i la d’ara, en què l’Estat mira cap a una altra banda. Una foscor que contrasta amb l'acord de claredat que el president Aragonès continua defensant amb una actitud que avui sembla quixotesca.
Avui l’ARA publica que Aragonès ha triat un politòleg professor de la UPF, Marc Sanjaume –especialista en el cas del Quebec i el Canadà on es van fixar les bases de la manera de celebrar un referèndum d’independència acceptable per les dues parts que se’n va dir "acord de claredat"– per recórrer el camí fins al referèndum pactat. Tant de bo. Però avui encara transitem en la foscor.
Bon dia.
