L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Juvillà perd l'escó i no hi haurà desobediència'

El resultat de la protecció dels drets del diputat que ha ofert la presidenta Borràs no ha acabat sent gaire diferent del que el president Torrent va oferir a l’escó de diputat del president Torra. Ha guanyat una interpretació de la llei en contra de l'independentisme català

3 min

El Parlament no desobeirà la resolució de la Junta Electoral Central de retirar-li l’escó al diputat Pau Juvillà. La presidenta Borràs no desobeirà. Ni Junts, ni Esquerra ni la CUP

Els tres partits independentistes de la cambra van admetre ahir per escrit que no caldrà una sentència ferma del Tribunal Suprem per perdre l’acta. Així doncs, la força de la llei, la força coercitiva de la llei, s’ha imposat: qui desobeeix s'exposa a quedar inhabilitat i a perdre la feina. O el càrrec. I a desobeir no hi està disposat ningú dels que he anomenat fa un moment. Però no ho admeten, almenys per escrit, perquè ahir, en el dictamen que van aprovar, diuen:

Però aquest motiu, la protecció dels funcionaris, és una part de la veritat, però no tota la veritat. És una part de la veritat perquè hi ha fins a deu funcionaris, començant per la secretària general, que tenen a veure amb el pagament de la nòmina a Juvillà. Si li paguen, estan desobeint. I no volen desobeir. La presidenta i la majoria de la mesa no es forçarà fer-ho. Però descarregar en la protecció dels funcionaris la raó per la qual no es vol desobeir no és tota la veritat. Els càrrecs electes independentistes no volen que la desobediència se’ls emporti. De fet, ahir li van preguntar a Jaume Alonso-Cuevillas, redactor del dictamen, si Juvillà continuava sent diputat. “La cambra no pot garantir l’eficàcia de tots els actes que comporta l’exercici d’aquest dret”. Ni tan sols li pot garantir que mantindrà el telèfon mòbil. Per això el mateix Cuevillas admetia: “No és el document jurídic de què estic més orgullós”.

El resultat és que Juvillà ha perdut l’escó . El resultat de la protecció dels drets del diputat que ha ofert la presidenta Borràs no ha acabat sent gaire diferent del que el president Torrent va oferir a l’escó de diputat del president Torra. El relat que Junts anava més lluny que ERC a l'hora de plantar cara a l’Estat aquí no ha funcionat, i s’ha acabat imposant la sòrdida realitat. Sòrdida perquè és un escàndol que la Junta Electoral aparti un càrrec elegit a les urnes per no haver retirat un llaç groc quan ni tan sols era diputat. ¿Ha guanyat la força coercitiva de la llei? No exactament. Ha guanyat una interpretació de la llei en contra de l'independentisme català, purament i simplement. Aquest és l’escàndol.

Alguns diuen que l'escàndol és que la presidenta Borràs volgués paralitzar el Parlament. No. Si hem de posar els escàndols per ordre d’importància, el més greu és el de la Junta Electoral. La paralització del Parlament és un fet greu, és una mena d’autosuspensió de la sobirania i, ara ho sabem, era la manera més vistosa de protestar però sense arriscar res més. L’independentisme –en aquest cas, la presidenta Borràs– ha tornat a acatar la llei.

No es tracta de burxar ningú, sinó de constatar on som, sense que la sobreactuació ens facin perdre la realitat de vista.

La desobediència pot ser personal (i ja saps al que t’exposes) o pot ser col·lectiva, i l’una alimenta l’altra. Però la desunió constant dels partits independentistes, la repressió de l’Estat, la pandèmia… han fet inviable un clima de desobediència generalitzat com el que es va viure l’1 d’Octubre, el 3 d’Octubre o amb el Tsunami. La distància entre els discursos de fermesa independentistes i la realitat s’ha fet insuportable per a molts independentistes. Només amb noves i veritable mostres de generositat i entesa entre els partits independentistes que encomanin la gent tindria algun sentit plantejar-se la desobediència. Però no som aquí. I per això Juvillà perdrà el seu escó, els ciutadans perdrem un càrrec elegit a les urnes i no passarà res.

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.

stats