L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El lector que se sent "imbècil"'

No sé si el lector que ha deixat escrit aquest comentari ha sentit el que va dir Cuixart, però em permeto dir-li que també anava per ell. Que aquí no hi ha imbècils, que persistir també vol dir superar les ganes d’engegar-ho tot a rodar

3 min

Avui, a les pàgines de política, expliquem que ahir hi va haver un intent de desencallar la situació de bloqueig i evitar unes noves eleccions. Convocats per la CUP –ara mediadora entre els socis de govern–, els tres partits independentistes es van reunir al Parlament. I com va anar?

“El punt de conflicte continua sent el mateix. No hi ha acord entre Esquerra i Junts sobre on situar l’espai de debat estratègic de l’independentisme (si dins o fora del Consell per la República) i quin ha de ser el seu abast de decisió. A més a més, ara ERC ja no vol tornar enrere i manté que la seva única opció és governar en solitari mentre que Junts insisteix en un govern de coalició”.

I així estem, bloquejats. Que fer un govern des d’aquest antagonisme és difícil, que ja es veu, i a sobre cada dia que passa és més difícil perquè ara ningú vol donar el braç a tòrcer. El més sorprenent és que Esquerra i Junts pensin que anar a unes noves eleccions és una opció, una mena de mal menor. Mirin, a la pàgina web de l’ARA, en aquesta notícia que han vist, hi ha un munt de comentaris, entre els quals els mostro aquest, que firma Octavi de Daniel Carrasco-Aragay, que diu:

@Octavi de Daniel Carrasco-Aragay 12/05/2021

“Amb 55 anys i a totes les manifestacions cansat després de treballar tot el dia. Fent ingressos a la Caixa de Solidaritat. Em vaig inscriure a Òmnium. Resumint: soc imbècil. Del tot. No m'espereu a les urnes ni a cap manifestació. Em quedaré a casa llegint tranquil·lament”.

¿Entenen Esquerra i Junts el negoci que estan a punt de fer? Perquè si es tracta de primar els interessos de partit, ja es veu que les eleccions no els aniran gaire bé. Això per no parlar del fet que el que no ha aconseguit l’estat espanyol ho aconseguiran ara Esquerra i Junts: la desmobilització. Volen deixar la gent a casa?

Ahir vam sentir una veu amb capacitat per fer-se escoltar, la de Jordi Cuixart. En un acte d’Òmnium que feia dies que estava programat, emmarcat en els 60 anys de l’entitat. És veritat que el president d’Òmnium té un avantatge: parla en nom d’una entitat cívica i cultural, transversal, que no ha de prendre partit. El mateix Cuixart ha dit alguna vegada que si fes política des d’una formació concreta, el que diu no agradaria tant, perquè la competència entre partits fa que els discursos siguin de part i no de conjunt. 

Però Cuixart és un enorme comunicador perquè transmet veritat, i perquè és dels pocs actors de la vida pública del país que sempre parla en termes d’autoestima, de treballar en equip, de victòria, de somriure, tot d’expressions nobles que Cuixart no s’apropia sinó que comparteix. Cuixart invoca una societat civil forta, de discurs de retrobament en societat per aixecar-la, per no deixar ningú enrere, d’un futur digne per a la llengua. Però, és clar, havent de parlar en un dia com el d’ahir, Cuixart no podia deixar de tocar el tema Govern. Ho va fer a la seva manera, dient a Esquerra i a Junts que han de tenir sentit d’estat i generositat, i “lluitar sense que ens divideixin”, va dir. I va aixecar el to:

Fixint-se on som, que com el mestre a la classe, Cuixart ha d’advertir l’independentisme que no es pot anar pel món insultant la gent. Remarquem aquest cita del president d’Òmnium: "Només recuperant el sentit d'estat i la generositat es podrà definir una estratègia compartida". I després, va tornar a la presó.

No sé si el lector que ha deixat escrit aquest comentari ha sentit el que va dir Cuixart, però em permeto dir-li que també anava per ell. Que aquí no hi ha imbècils. Que els dos partits més grans de l’independentisme estiguin a mata-degolla no elimina cap de les raons per les quals tanta gent ha sortit al carrer, en un exemple de compromís i coratge que ara no es pot rebaixar. Encara que en dies com aquest n’hi hagi per tirar el barret al foc, cal recordar que persistir també vol dir superar les ganes d’engegar-ho tot a rodar.

El nostre reconeixement als que treballen a primera línia del covid-19 i un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.

stats