L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El Mobile, Barcelona i l'autoestima'

El Mobile se celebrarà a Barcelona fins al 2030. És una excel·lent notícia per la importància del sector, per la feina que dona i els diners que deixa, i per a la nostra autoestima. I si creuen que exagero, fem-ho al revés: s’imaginen quins titulars estaríem fent si la notícia hagués estat que el Mobile se n’anava de Barcelona? Doncs no, es queda vuit anys més.

I per què es queda? Perquè els dirigents de la Fira Pau Relat i Constantí Serrallonga han portat la negociació alliberats d’interferències polítiques. Hoffmann va insistir que volia negociar amb discreció i sense pressions i els seus interlocutors ho van aconseguir. 

En el fons, han triomfat virtuts que en altres temps hauríem dit que són molt catalanes: la seriositat, la discreció, la col·laboració público-privada, la feina ben feta. 

Però també ha triomfat perquè la capital de Catalunya és una marca molt forta.

En aquest mateix plató, ara fa un any, John Hoffman, el director general de l’empresa que organitza el Mobile, ho va donar a entendre. 

–És una pregunta que tothom vol que respongui. El que sí que puc dir és que en els temps difícils un sap qui són els seus amics. I els nostres amics de Barcelona ens han donat molt suport. Hem tingut una relació mútuament beneficiosa. Quan hem estat a Barcelona hem aportat moltes coses. Si tens una cosa que funciona, per què canviar-la? Però no és una cosa que estiguem estudiant ara, ens n’ocuparem més endavant.

–Per a mi, això és un sí.

— [Riu]. No és un sí, però tampoc un no.

I ha acabat sent un sí. Subratllem aquest èxit perquè anem curts d’autoestima; que és normal en un país combatut constantment per ofensives polítiques, econòmiques i mediàtiques de força superior. Bé, doncs tot i els nostres constants trets al peu, encara en sabem. És en aquesta categoria de fer les coses bé i de no vendre’ns tan barat, com passa massa sovint amb el turisme, que hem de treballar, no de caure en victimismes.

La renovació del Mobile a Barcelona fins al 2030 va tenir lloc el mateix dia que van coincidir a Barcelona Pedro Sánchez i Pere Aragonès. Van coincidir al camp del Barça, més concretament, en su sopar de PIMEC, la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya. Ja s'havien trobat el mes passat al Cercle d’Economia, i per tant, hem de considerar aquestes imatges com un pròleg, com una escenificació de la reunió entre tots dos que encara no té data però que hauria de ser al juliol. Va ser una trobada freda o molt freda, segons testimonis presencials, i sense marge per entrar en cap matèria ni estar sols, donat que estaven rodejats de gent. A l’hora dels discursos, Aragonès va dir que no s’estaven complint les inversions de l’Estat a Catalunya i Sánchez va dir que és un “ferm creient en el diàleg”. El dia abans havia dit en una entrevista a La Vanguardia que trobava a faltar Junts a la taula de diàleg. La realitat és que a qui se’l troba a faltar és a ell. Si és un ferm creient en el diàleg, és hora de passar de la devoció a la pràctica.

Bon dia.