L'anàlisi d'Antoni Bassas: "No era més periodisme, eren més clavegueres"

Cas García Ferreras: és molt dur sentir-li dir a una periodista que ja sap que la documentació que té entre mans és matussera perquè té tota la pinta de ser un muntatge, però que ell ho donarà (“yo voy con esto”, “jo surto amb això”).

El periodista estrella de La Sexta, Antonio García Ferreras, va trobar-se amb Villarejo, va ser oportunament gravat pel comissari, com no podia ser d’una altra manera, i li va reconèixer que uns papers que li havia portat Eduardo Inda, un que passa per periodista, no podien ser veritat, que Pablo Iglesias no seria tan curt de gambals d'obrir un compte amb el seu nom i cognoms en un paradís fiscal perquè el govern veneçolà li ingressés dos-cents mil euros. I tot i així, ho va publicar.

Com que Farreras fa anys que repeteix allò de “més periodisme”, ara està ben tocat. Potser recorden allò que va dir-nos Pablo Iglesias aquí, fa tres mesos:

"La Sexta és una genialitat. La Sexta és una televisió amb propietaris de dretes per a una audiència progressista, que es pot permetre tenir periodistes d’esquerres que fan un treball magnífic, però que també imposa límits. A la tertúlia de Ferreras tu pots ser molt d’esquerres, pots estar a l’esquerra de la paret. Això sí, hi ha dues condicions, has de criticar els independentistes i has de criticar Podemos. Hi ha algú en les tertúlies de Ferreras d’esquerres que no tingui una posició hostil cap a l’independentisme i una posició hostil cap a Podemos? És una genialitat. On La Sexta ha tingut més dificultats per a penetrar socialment? A Catalunya, perquè a Catalunya hi ha un ecosistema mediàtic diferent"

Primer: tot això l’independentisme ja ho sabia perquè ho ha patit. Segon: a Espanya hi ha una sèrie d’interessos privats que, oportunament disfressats d'interessos d’estat (l’independentisme o l’esquerra de Podemos atacarien l’Estat) connecten empresaris i polítics, amb la col·laboració de policies, periodistes i segons com jutges. El que cal fer és molt senzill: destruir la reputació d’un adversari polític, crear-li un estat d’opinió pública negatiu i influir en el resultat de les eleccions. Formalment tenim divisió de poders, però casos com aquest més aviat demostren que tenim un poder amb divisió de funcions.

Tercer: aquest cas desacredita Farreras i, amb ell, la Sexta, i ara ja és clamorosa la falta de reacció de l’Estat: ¿es pot mentir greument afectant l'honorabilitat d’algú sense que passi res? Doncs em sap greu dir-ho, però la resposta és que sí. L’altre dia vam sentir una exministra de Defensa comprant material fals a un comissari. ¿Han citat Cospedal a declarar? Li van preguntar pel cas a Feijóo i va dir que no l'amoïnaven gravacions de feia anys. 

És en aquesta realitat que opera l’agenda oficial, que si demà debat de política general al Congrés, que si divendres reunió a la Moncloa entre Sánchez i Aragonès. És el que els dèiem divendres: durant 25 anys, sis grans constructores espanyoles s’han posat d’acord per presentar-se a concursos d’adjudicació d’obra pública. Ara els han multat, però durant un quart de segle s’han repartit el pastís i sembla que era un secret a veus que ho feien. 

Bon dia.