L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El nou govern, entre el Procés i les conselleries'

Divendres de la setmana que ve, d’avui en vuit, s’acaba el termini per celebrar el primer debat d’investidura del pròxim president de la Generalitat. Com ho tenim? Sembla probable del tot que Pere Aragonès acabarà sent president, però quan? I amb quin govern? Doncs bé, avui expliquem que Esquerra i Junts continuen encallats en l’òrgan de coordinació del Procés, perquè Junts reclama que la coordinació la tingui el Consell per la República i Esquerra vol un grup nou. Escriuen avui Núria Orriols i Gerard Pruna que ahir a la tarda hi va tornar a haver una altra reunió al Parlament i que coordinar-se en el Procés continua sent el tap que impedeix que la resta de la negociació flueixi.

A sobre, com que avui en dia tot acaba als tribunals perquè als partits els costa pactar i perquè n’hi ha que volen guanyar als despatxos el que no guanyen a les urnes, cal recordar que la llei marca deu dies (hàbils) després de la constitució del Parlament perquè la presidència de la cambra proposi un candidat a la investidura un cop feta la ronda de contactes amb els grups. Després de les eleccions del 14-F, hi ha un candidat, Pere Aragonès, que té possibilitats de reunir la majoria absoluta. Les consultes encara no han començat. Salvador Illa, malgrat que no té possibilitats, va prometre que es presentaria al debat d'investidura perquè no el puguin acusar de no haver-ho intentat, com Arrimadas el 2017. En resum, que segons com avancin les negociacions entre ERC, JxCat i la CUP la presidenta del Parlament, Laura Borràs, es podria plantejar no proposar encara Aragonès ni Illa si no tenen els suports garantits, i no es descarta que el PSC ho porti als tribunals.

De tot manera, enmig d’aquest embolic constant, especialment greu en un moment en què la societat necessita que la maquinària del govern s’ocupi de vacunar, de pagar els ERTO, l’atur, les ajudes (si n’hi ha) als negocis i als autònoms més afectats... enmig d’això, dic, tant des d’ERC com des de Junts asseguren que esgotar els terminis sembla inevitable perquè les dues bandes de la negociació creuen que acabaran amb uns resultats més bons i que, al cap i la fi, la formació del Govern, quins consellers, quines conselleries, per a quins partits, serà bastant més ràpida, entre altres coses perquè ja ho tenen molt pensat i això acaben sent faves comptades. 

Un primer dibuix del Govern situaria Aragonès a la presidència, Artadi a la vicepresidència i el departament d’Interior en mans del partit del president, és a dir, Esquerra, la qual cosa podria portar Justícia a Junts i probablement també Exteriors. Pel que fa a les dues conselleries amb el pressupost més alt, Sanitat i Educació, hi hauria més disputa per educació, amb el futur de l’escola concertada a l’horitzó. Sanitat, que avui governa Esquerra, té un pretendent amb noms i cognoms, el doctor Argimon, no perquè ho hagi dit ell sinó perquè ho va avançar en campanya l’aleshores candidata Laura Borràs. Avui li han preguntat a Argimon si ell ho voldria, i ha contestat: “Per fer què? Ser conseller per a què?” I ha acabat amb un genèric “cal una salut pública més forta i molt coordinada, amb la primària enfortida”. De fons, una gran decisió per a Pere Aragonès: ¿confirma Alba Vergés o aquí s’acaba el seu encàrrec com a consellera de Sanitat? No descartin que no hi hagi conselleria de Presidència, i que es transformi el nom d’alguns departaments, com el de Territori i Sostenibilitat, on podria aparèixer el nom de Canvi Climàtic, o el de Treball, Afers Socials i Famílies, que podria incorporar Feminismes. 

Així comença el cap de setmana de la desbandada. Que no prenguem mal.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.