L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Un prec al ministre Iceta'

La notícia que podrem sortir del municipi per assistir a mítings i actes de campanya ha estat molt mal rebuda. La decisió de la Junta Electoral ha tornat a ignorar el sentit comú i ha demostrat una nul·la capacitat per entendre el context social en què se celebraran aquestes eleccions. Les ha fet encara més antipàtiques. En un moment en què, a causa de les restriccions, no podem obrir un comerç ni abraçar l’àvia, que et deixin a anar un míting només aprofundeix en el malestar social, i aquest malestar, els que el pagaran són els partits primer i tota la societat després. És que no funciona ni l’argument que hem d’anar a votar ben informats o que cal garantir el dret de reunió i manifestació: si algú vol informar-se abans de votar, té al seu abast mil mitjans per fer-ho sense sortir de casa.

A sobre, hem de llegir el que explica avui el director de Processos Electorals de la Generalitat, Ismael Peña-López, quan li pregunten: "¿Va entendre els arguments del TSJC per no acceptar l’ajornament?" I respon: "Tancar mig en fals com es va fer, arriscant 25 milions d’euros i deixant cinc milions i mig de persones sense saber si votaran, es fa molt dur de passar. Crec que no costava tant ser més executiu i donar un termini clar: o el 14 de febrer o el 30 de maig". I a la pregunta "¿Entendria que el TSJC digués que finalment es vota al mes de maig?", Peña-López respon: "El cap em dirà que ben fet. El cor em dirà: «Ostres, ara?» Ens haurem polit molts sous de moltes persones, ens haurem gastat 25 milions d’euros que no tornaran".

Mentrestant, avui, a les nou del matí, Miquel Iceta ha jurat el seu càrrec com a ministre de Política Territorial. 60 anys, des dels 18 a la política, va començar com a regidor a Cornellà de Llobregat, va saltar a la Moncloa en temps de Felipe González i ha convertit en fortalesa la seva habilitat dialèctica i la seva capacitat negociadora. El 2012 va dir que els països avançats fan referèndums d’independència, el 2017 va donar suport al 155 i es va manifestar al costat dels líders del PP i de Ciutadans, va ser el primer que va parlar d’indults, va intentar ser president del Senat però el Parlament li va negar el vot per convertir-se en senador i avui és ministre. D’Iceta i el seu salero, ell mateix n’ha fet virtut, ballant el Don’t stop me now als mítings. En fi, a Catalunya el coneixem bé i no cal que els el presenti. I, precisament per no quedar-nos en el clixé, agafem-nos a les seves pròpies paraules, en aquest llibre Icetadari, del 2015. És un llibre de definicions. Quan arriba a la paraula "Espanya", diu:

No, el problema, ministre Iceta, no és que no valgui la pena discutir-ho, sinó que a Espanya una persona que tingui una identitat nacional catalana té prohibit portar aquest sentiment a les urnes en un referèndum, per convertir-ho en un passaport. I, per tant, ha de viure legalment d’acord amb els sentiments d’un altre.

Amb tot li agrairé que com a ministre de Política Territorial, precisament, digui tantes vegades com pugui que Espanya és una realitat plurinacional i plurilingüe, i aviam si així, a base de dir-ho un ministre, algú l’escolta més del que ho han fet fins ara.

El nostre reconeixement pels que treballen a primera línia, un record pels que pateixen, pels presos polítics, pels exiliats, i que tinguem un bon dia.