L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'L'Estat, prou que té una proposta per a Catalunya, president'

Abans d’analitzar el missatge que el president Aragonès va transmetre ahir a Madrid, una paraula sobre Villarejo: continua sent un tipus fosc i empastifador, que fa fàstic quan diu que té un afecte per Catalunya, un policia condecorat i delinqüent, especialitzat en tot allò que els estats fan però oculten que fan. Però quan ell afirma que els estats creen comandos perquè amb la violència la gent senti la necessitat de protecció de l’Estat sap el que diu, perquè, a més a més, això ha passat a Espanya. Recorden els GAL? Per tant, si algun valor han tingut aquestes afirmacions de Villarejo és el d’haver actuat de recordatori que no hi ha hagut investigació, ni de l’Estat ni del Congrés, sobre per què un confident del CNI acaba preparant un atemptat a Barcelona. 

I Aragonès, quan el president diu a Madrid que el govern espanyol hauria d’espavilar-se a negociar amb el govern de la Generalitat perquè “no hi haurà una segona oportunitat”, cal preguntar-se si a la vista de la seva inacció després dels indults, al govern espanyol no l'amoïna gaire que no hi hagi una segona oportunitat. Perquè, què passaria si no hi hagués una segona oportunitat? ¿Esquerra farà caure el govern espanyol, fins allà on li permeti l’aritmètica del Congrés? Passa el mateix que amb la paraula proposta.

Pere Aragonès: "Catalunya té una proposta que compta amb el suport de la majoria del Parlament de Catalunya. ¿Però hi ha una proposta des de l'Estat cap a Catalunya? No podem acceptar que s'utilitzi aquesta possibilitat per dilatar la negociació, per no aprofitar l'oportunitat històrica. L'oportunitat de l'actual conjuntura per avançar. I crec que això és un repte de l'esquerra espanyola, perquè difícilment hi haurà una segona oportunitat. L'oportunitat és ara i l'hem d'aprofitar".

Quina és la proposta de l’Estat? L’Estat no té més proposta per a Catalunya que l’Estatut retallat, la justícia gotejant sentències del 25% de castellà a les escoles, la vigilància de l’acció exterior de la Generalitat, engarjolar Puigdemont, desatendre la millora del finançament… Catalunya que pagui i que calli. Aquesta és la proposta de l’Estat. Si de cas, qui podria tenir alguna proposta és l’actual govern espanyol. Però no la té, o la té i no la fa, perquè qualsevol negociació amb Catalunya li pot costar el poder. Per tant, a Pedro Sánchez no el posa gaire nerviós pensar que no hi ha més oportunitats per al diàleg. 

Què n’ha dit la premsa espanyola del discurs del president? Dos exemples: El País, mirin el subtítol: “El president insisteix en assolir la independència". "Insisteix", com si fos notícia que un independentista defensés la independència. Aquest “insisteix” sona a ”malgrat tot el que l’Estat els ha trinxat, insisteixen”.

A La Razón la paraula clau és desafiament. I el titular hi està en sintonia, allò que els va dir el president d'“atreveixin-se a guanyar un referèndum”. Està bé aquest marc, cal repetir-lo, però l’Estat (i Pedro Sánchez) no el compren: per què s’haurien d’atrevir a acceptar un risc que poden desdenyar dient que la llei no el permet?

Per això Sánchez fa un Rajoy: posem el problema de Catalunya a la pila i que es resolgui sol, o sigui, es podreixi, es transformi. I l’Estat, a part de continuar protegit pels policies i el jutges, espera que el PP torni al poder per tenir la garantia que a la Moncloa no hi haurà ningú que negociï res amb Catalunya.

Per cert: a la conferència no hi va anar ningú de Junts ni de la CUP. És un lleig al president de la Generalitat i insisteix en transmetre imatge de divisió de l’independentisme. I després de la conferència, Aragonès va sopar en privat amb la vicepresidenta espanyola, Yolanda Díaz. La referència d’Esquerra a Madrid és Podem, aliats dels Comuns a Catalunya. Aquesta Espanya d’esquerres és una minoria i a Catalunya no li proposen res.

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.