Anàlisi

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Pedro Sánchez i els germans espanyols'

"Si hem de seguir la metàfora, un germà que t’estima no fa servir la violència, real i simbòlica, contra tu i el que tu estimes, o no t’espia. No va de germans, i Sánchez ho sap, va de poder. Els espanyols són germans de molts catalans, però això no té res a veure amb el poder polític de l’Estat, on Catalunya és tutelada com un menor"

3 min

Avui llegiran que Pedro Sánchez ha girat cap a l’esquerra perquè ha anunciat un impost als bancs: "Aquest govern no tolerarà que hi hagi empreses o individus que s’aprofitin de la crisi per amassar més riquesa a expenses de la majoria. I per això posarem en marxa un impost sobre els beneficis extraordinaris de les grans empreses energètiques que recaptarà 2.000 milions d’euros a l’any durant els pròxims dos anys. El govern aprovarà un impost excepcional i temporal a les grans entitats financeres que s’estan començant a beneficiar de les pujades de tipus d’interès.”

Però el més important no és cap on gira Sánchez , que ara parlarem de per què ho fa, sinó que aquest gir indica, ara ja clarament, que hem entrat en una economia de guerra. L’Estat ens protegeix: Sánchez anuncia que de l’1 de setembre fins al 31 de desembre, viatjar en Rodalies serà de franc. Des de fa unes setmanes, l’Estat ens paga 20 cèntims per cada litre de benzina. S’han anunciat noves ajudes per a estudiants amb beques. Què farien vostès si governessin i el país tingués una inflació del 10%? Ho va fer Sánchez ahir, ho fan a Itàlia, a França, a Alemanya: gastar, subvencionar, ajudar. 

I com que d’algun lloc han de sortir les misses, impost a la banca i a les energètiques, o com es va anunciar ahir perquè la mesura soni més justa, impost als beneficis extraordinaris dels bancs i les elèctriques. El capital s’ho ha pres molt malament, és clar. Ahir la borsa va baixar i avui la premsa econòmica reacciona: “Hachazo”, diu la portada d'Expansión.

Destralada fiscal a elèctriques i els bancs. I la societat més protegida. Això és el que ens donen. Però compte, perquè una guerra, ja ho va dir Churchill, és “sang, suor i llàgrimes”, i per tant preparem-nos que aviat ens demanaran més. Ahir, com de passada, Pedro Sánchez va demanar que apugéssim la temperatura de l’aire condicionat i, quan arribi l’hivern, no apugem gaire la calefacció. I va suggerir que podrien venir restriccions perquè Putin és imprevisible i pot tallar l’aixeta del gas i als europeus ens tocarà repartir-nos solidàriament l’energia disponible. 

Això és el més important de l’anunci de Sánchez. Si els pot tocar la butxaca als bancs i a les elèctriques, si a França nacionalitzaran tota l’electricitat, és evident que després ens demanaran sacrificis. Per tant, part d’això que en diem “gir a l’esquerra” de Sánchez no és més que un gir cap a la realitat. Fa tretze anys, el govern més capitalista del món, el dels Estats Units, va nacionalitzar la indústria del motor. Els estats, amb totes les seves insuficiències, han après a aturar el cop abans no comenci la revolució. És un gir cap a la realitat i cap a la necessitat. La nostra i la seva.

Si Sánchez va de centrista, el PP se’l menja, com s’ha vist a Andalusia. Si vol fer diferència ha d’arriscar. I com que Sánchez és un supervivent, i un supervivent actua amb la psicologia de perdut per perdut..., ha tirat pel dret. 

De Catalunya res. O més ben dit, sí, una frase ensucrada, populista, lacrimògena, vol “reduir la bretxa emocional dels que es volen separar d’Espanya de la resta dels seus germans”, frase que evoca el xantatge emocional. Perquè si hem de seguir la metàfora, un germà que t’estima no fa servir la violència, real i simbòlica, contra tu i el que tu estimes, o no t’espia. No va de germans, i Sánchez ho sap, va de poder. Els espanyols són germans de molts catalans, però això no té res a veure amb el poder polític de l’Estat, on Catalunya és tutelada com un menor. 

Rufián exhibeix bales de Melilla al Congrés i Sánchez s'indigna: "És un error imperdonable"

Tampoc és que Rufián es lluís ahir amb el seu discurs amb bales de Melilla al faristol . Rufián ja fa temps que sona més a líder de l’esquerra espanyola a l’esquerra del PSOE que de cap a Madrid de l’esquerra independentista catalana.

Perquè, a més a més, ¿no té res a dir el govern espanyol d’àudios com el d’ahir, en què Villarejo se’n riu perquè la policia espanyola  havia "venut la burra" del compte fals de Xavier Trias a Suïssa a ''El Mundo', enmig de la guerra bruta per desacreditar l'independentisme?

És clar, després llegeixes que el fiscal demana presó per a Laura Borràs, que ja és que ho sapiguem per un diari. Borràs haurà de defensar-se del que pugui haver fet. ¿Però qui, davant d’això, no pot pensar que també haurà de defensar-se d’una policia i una justícia patriòtiques? Aquest és el mal que fa la mentida a la societat. 

Bon dia

stats