L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Esquerra dona quinze dies més de coll per al finançament'

Avui, 30 de juny, s’acabava el termini que van pactar el PSC i Esquerra per posar en marxa “el nou sistema de finançament singular per a Catalunya”. L’acord establia que caldria "formalitzar l'acord durant el primer semestre del 2025 en la Comissió Bilateral entre el govern de la Generalitat i el de l’Estat". 

Va ser una de les condicions d’Esquerra per pactar la investidura de Salvador Illa. L'objectiu era que fos l'Agència Tributària catalana la que recaptés tots els impostos, començant per l'IRPF, el 2026. 

Però aquest cap de setmana el president d'Esquerra, Oriol Junqueras, ha admès que no arribaran a temps en els terminis acordats, i gairebé a continuació el Govern ha anunciat que la reunió de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat se celebrarà d’aquí quinze dies, el dilluns 14 de juliol, a les 12 del migdia. Quan es posa un dia i una hora d’una manera tan precisa és que algun acord es podrà anunciar. L’ARA citava aquest cap de setmana algunes fonts del Govern segons les quals en aquesta trobada està previst que es fixin les "bases" del model i es prengui algun acord relatiu a la recaptació de l'IRPF.

Ja se sap que quan toques els diners, sobretot si és perquè Catalunya rebi alguna cosa semblant al que li correspon d'acord amb el seu esforç fiscal i les seves necessitats, Espanya es posa en mode “catalans insolidaris”. De tots els obstacles, n’hi ha un de ben encarat, que és el respecte al principi d'ordinalitat, és a dir, que si Catalunya és la tercera a pagar, posem per cas, no pot ser la desena a rebre. Això ho pot entendre qualsevol, tot i que fins ara no ens n’hem sortit.

Però hi ha dos problemes grossos. Un és el model i l’altre és la xifra. El model: ¿serà un sistema de finançament singular (com està pactat) i Catalunya sortirà del règim comú de finançament, que és on és ara, tal com estableix la Lofca, la llei orgànica del finançament de les autonomies? I la xifra: després d'acordar el model, quants diners de més rebrà Catalunya? Aquest és el malson del PSOE i del govern espanyol, perquè de la xifra en sortirà el titular “Sánchez compra la presidència a canvi de pagar tants milions a Catalunya”. Ja va ser un malson el 2006, quan el conseller Castells es resistia a donar una xifra cada cop que l'hi preguntaven perquè sabia l’escàndol que això creava a Espanya.

I aquí és on ha arribat la vicepresidenta del govern i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, amb unes enormes garrafes d’aigua per tirar-les vi. Finançament singular? Montero ha dit aquest cap de setmana que el finançament per a Catalunya "no se situarà al marge" de la resta de comunitats. I ara ve el triple salt mortal. Segons Montero, "el nou sistema haurà d'incorporar un reconeixement a les singularitats [...], però per a tothom, no només per a Catalunya". O sigui que, a jutjar per aquestes paraules, som on érem: el sistema serà singular però generalitzable, per tant, res de sortir de la Lofca. I molt de compte amb la xifra final.

També Junqueras s’ha posat la bena abans de la ferida quan ha dit que el PSOE no està ara per prendre decisions valentes. Segons com, és al revés: si el PSOE vol mantenir-se al poder, necessita els vots de Catalunya. I aquests vots necessiten que es compleixi el pacte del finançament, pensat per reduir un dèficit escandalós. De demagògia anticatalana en tindrem molta, com si els drets socials dels que viuen a Catalunya valguessin menys que els dels altres. Però tenint en compte que la demagògia amb Catalunya és una condició estructural de la política espanyola, per què el govern espanyol hauria de tenir problemes per complir el que va pactar amb Esquerra? (Espòiler: perquè Montero és candidata a la Junta d’Andalusia, i si millora el finançament de Catalunya li faran la vida impossible a la campanya.)

Bon dia.