L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Quan Montoro perseguia periodistes'

Avui tampoc serà el dia de l’oficialitat del català a Europa. No hi haurà una posició més constructiva del govern alemany, que és la clau. Alemanya pesa molt a la UE i darrere seu s’amaguen sis països que no hi votarien en contra, necessàriament, però que hi posen traves: Itàlia, Croàcia, Àustria, Suècia, Finlàndia i Txèquia. Què li passa, a Alemanya? Doncs que des de les últimes eleccions té un canceller conservador, és a dir, de la família política del PP, i el PP ha trucat i truca a totes les portes per impedir que el català sigui oficial a Europa. Ho fa contra el català, però també contra Pedro Sánchez. I li és relativament senzill de fer-ho perquè, entre altres raons, la UE és un club d’estats que no volen més soroll del que ja tenen ni donar ales a llengües políticament considerades “regionals”. Perquè estem parlant d’incorporar tres llengües de cop: català, euskera i gallec. Un dels arguments que fa servir el PP és recordar que ni el català, ni el gallec ni l’euskera són oficials a tot Espanya: aleshores, ¿com poden ser oficials a Europa? L'argument és fal·laç perquè una cosa no treu l’altra, però en un club d’estats, aquesta mena de trucs funcionen. I, és clar, quan t’has passat tota la vida amagant que el teu país té més d’una llengua, sentir dir al ministre Albares que el català “forma part de la nostra identitat” és sorprenent pel cap baix. Amb tot, mentre Pedro Sánchez aguanti, la petició no decaurà. En aquesta pàgina en trobaran tota la informació del nostre corresponsal a Brussel·les, Gerard Fageda.

Però aquest matí, els principals titulars continuen dedicats a Montoro. Fins i tot El Mundo titula avui en portada que “ministres del PP van alertar Rajoy del lobi fundat por Montoro”: per exemple, el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, va avisar que Montoro li enviava informació sobre el que li interessava a l’energètica Abengoa. O sigui que, segons El País, no és que Montoro tingués relacions opaques amb les gasistes, sinó també amb elèctriques i renovables, i que “la investigació dels Mossos d’Esquadra apunta que les empreses van pagar al voltant d’11 milions d'euros al despatx de l’exministre d'Hisenda entre 2008 i 2015”.

Montoro s’ha donat de baixa del PP mentre el partit, que gaudia amb el cas Cerdán del PSOE, diu que almenys, en el cas de Montoro, no hi ha “prostitutes, suborns ni col·locació d’amigues". No, només hi ha el ministre encarregat de cobrar-nos els impostos investigat per haver cobrat de sotamà per traficar amb lleis. Quina barra Montoro i quina barra el PP!

Avui, és clar, surten tot d’històries de Montoro com a ministre, com quan amenaçava periodistes i empreses periodístiques amb el seu poder tributari. Nosaltres, a l’ARA, en podem explicar una que ens toca de prop. Març del 2018, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, demana a la interventora de la Generalitat informació detallada de qualsevol contracte, servei o pagament a empreses de comunicació com Mediapro, el diari ARA i els seus accionistes, així com a persones que considera relacionades amb l'àmbit sobiranista. La llista és llarga. Hi ha nombrosos periodistes vinculats a l’ARA, com per exemple Toni Soler, Antoni Bassas i Albert Om, a més d'Oriol Soler, que en va ser conseller delegat des de la fundació el 2010 fins al 2012 i amb qui ja no té cap vinculació. D’aquella demanda d’informació no en va sortir res, perquè no hi havia res a amagar, però l’empastifada ja estava feta. I ara, qui investiga Montoro és un jutge. 

Bon dia.