L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La independència és un debat que va contra els temps (Sánchez)'

Ahir Pedro Sánchez va comparèixer per anunciar tot de mesures econòmiques importants, com ara IVA zero per al pa, la llet, els ous, la fruita i la verdura, els llegums… i un IVA rebaixat al 5% per a la pasta i l’oli (les rebaixes duraran del gener al juny); viatjar en Rodalies continuarà sent de franc, el metro i els autobusos continuaran rebaixats. 

Això sí, dissabte que ve serà l'últim dia amb els 20 cèntims per litre de benzina rebaixats a càrrec de l’Estat. Però el cas és que les dades d’inflació, de l’atur, són bastant més bones del que semblava a l’estiu, quan dèiem que la tardor seria terrible perquè la gent ja s’havia gastat tot el que havia estalviat durant la pandèmia, i heus aquí que l'economia espanyola continua aguantant. Molt endeutada, però aguantant. 

Lògicament, aquestes mesures fan titulars avui, però en la seva compareixença, l’estrella va ser Catalunya.

A part de repetir que no hi haurà referèndum (per més que Aragonès el demani i el PP digui que s’ho creu), Sánchez se sent fort perquè veu que l’independentisme està dividit i perquè amb Esquerra no hi haurà sorpreses, i tan segur se sent que ahir ens va fer una teòrica sobre si toca o no toca debatre sobre la independència:

“A veure, aquests són debats del passat. A la Constitució espanyola, com en cap altra Constitució del món, no es reconeix el dret a la independència d'un determinat territori. Això no cap a la Constitució espanyola com no cap a cap altra Constitució. I, per tant, podran reclamar el que vulguin, però per descomptat que no es produirà". 

Home, quan hem tingut un referèndum a Europa i una crisi política molt greu a Catalunya, del passat el debat no ho és. I això que a la Constitució espanyola no hi cap… què hi cap a la Constitució espanyola? Si no hi cap ni l’Estatut d’Autonomia aprovat en referèndum el 2006. Però en el marc d’aquesta classe del professor Sánchez, va arribar el tòpic de sempre:

"La resposta que estem donant des d'Europa és cap a una integració més gran de la sobirania a Europa. Per tant, crec que l'independentisme com a projecte polític, si em permeten aquesta reflexió, és un projecte que va contra els temps. Perquè els temps cap on avancen, cap on van les societats contemporànies del segle XXI, no és a compartimentar la sobirania, sinó a compartir la sobirania”.

Considerar que l’independentisme va contra els temps en un món que no ha parat de créixer en nombre d’estats és bastant discutible. I què és la Unió Europea sinó un club d’estats? Si per tenir veu has de ser un estat, ¿no és normal voler ser independents? Si el maltès, mig milió de parlants, és llengua oficial a la UE, ¿és perquè els maltesos són més simpàtics o perquè són un estat? I sobre compartir sobirania, ¿ho diu per quan va fer Espanya districte únic de coronavirus? Quina sobirania comparteix Espanya, la dels trens i els aeroports? ¿La de la recaptació d’impostos?

No, ahir Pedro Sánchez va donar una puntada endavant al fet que la realitat nacional de Catalunya planteja un problema existencial a l’estat espanyol que fa segles que dura i que durant el segle XX s’ha plantejat en tota la seva cruesa, com explica.

Ferran Sáez Mateu en el seu article d’avui parla sobre “el problema catalán”, que és com s’han referit a nosaltres des que tenim ús de raó: com un problema. Però avui hi ha un article en un diari de Madrid que parla de Catalunya com a “histórico agujero negro de la política española”. O sigui, un forat que xucla energies.

És veritat que la resposta al problema que dona Sánchez és més intel·ligent que la del PP, perquè no encén el conflicte com la dreta tot i que no ho fa per convicció sinó per necessitat: d’ara, que necessita Esquerra per governar, i del futur, perquè necessitarà els vots de Catalunya per governar; sense Catalunya els socialistes no hi tenen res a fer. Recordin que el seu pla era pactar amb Ciutadans i no haver de governar amb Pablo Iglesias. 

Però jo crec, avui, que part del focus del problema que planteja Sánchez l’hem de posar a Catalunya, que ha sortit d’aquesta primera part del Procés sense lideratges ni estratègia compartida i encara camina ressentida. Mentre això sigui així, Sánchez ho tindrà més fàcil.

Bon dia.