L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Què fem davant les agressions de menors i l'abandonament escolar?'
És impossible esperar respecte en les relacions sexuals si no s'ensenya abans un respecte als altres en general, en tota mena de relacions, començant pel propi cos
Ahir, a la portada de l’ARA, explicàvem que el nombre de menors de 14 anys denunciats per delictes sexuals s’havia duplicat en vuit anys.
També afegíem que els experts subratllen que ara no és que hi hagi més delictes, sinó que se’n detecten i se’n denuncien més, i per això passa que als telenotícies i als diaris sembla que no parlem de cap altra cosa.
I avui, una de les notícies més destacades del dia és que un de cada quatre alumnes que comencen la formació professional la deixa el primer any. A Catalunya tenim un problema greu d’abandonament escolar prematur. Les xifres són clares: deixen els estudis obligatoris el 17% dels alumnes. La mitjana espanyola és del 14%. La mitjana europea és del 10%.
Un país que no aconsegueix que els seus joves completin la formació bàsica és un país que no funciona bé. La bona notícia és que tenim detectat el problema i que tant des de la Generalitat com des d’entitats privades s’hi busquen solucions. Una d'aquestes, presentada ahir, és que el departament d’Educació traspassa als ajuntaments el seguiment dels joves que abandonen l’escola, és a dir, que els municipis seran avisats quan un alumne ha deixat d’anar a l’escola perquè, de manera immediata, se li puguin oferir sortides com ara escoles de segones oportunitats, formacions laborals de curta durada, etcètera.
Les dues notícies parlen de dos problemes diferents, però que afecten pràcticament els mateixos col·lectius, nens i adolescents, i apunten als adults, perquè parlen de nosaltres, com a persones i com a societat.
En el cas de les agressions, hi ha respostes a l’escola, de les quals va parlar el president Aragonès mateix aquesta setmana al Parlament, com ara que hi hagi una assignatura d’educació sexoafectiva perquè els joves entenguin què veuen quan miren pornografia i perquè ordenin correctament el desig i el respecte. L’assignatura farà un bé als joves segur, però esperar-ho tot de l’escola torna a ser un error. És impossible esperar respecte en les relacions sexuals si no s'ensenya abans un respecte als altres en general, en tota mena de relacions, començant pel propi cos i el consum d'alcohol, de porros o de pantalles fins a altes hores de la nit amb perjudici per al descans. O sigui, si no se’ls educa amb la idea que més llibertat comporta més responsabilitat.
Igualment, serà difícil reduir l’abandonament si els joves no van a l’escola amb una lliçó apresa: que, en bona mesura, el que els passi a la vida dependrà d’ells. És veritat que en una família pobra o desestructurada, o en un barri pobre, els joves es juguen al futur en condicions d’inferioritat, però per això hi ha de ser l’escola. El que és fonamental és que no perdin la curiositat i l’entusiasme que porten de casa la immensa majoria de criatures, independentment de la seva situació social. L’educació no és una cosa que es pugui anar portant, és cansada, és activa i vigilant, i ha de ser exigent. És l'única solució si volem evitar pàgines als diaris com la d’ahir o la d’avui.
Bon dia.
