Haver de fer un consorci per vigilar que l’Estat inverteixi a Catalunya

Cada vegada és més probable que, per fi, hi hagi pressupostos aquest 2026. El ministeri de Transports ha donat el vistiplau a la creació del consorci exigit per ERC per obligar a executar les inversions de l'Estat a Catalunya. Dit això, no em diguin que no és lamentable que s’hagi de crear un consorci amb l’Estat perquè l’Estat no t'enganyi. És a dir, que calgui un altre organisme burocràtic per vigilar que es compleix la llei. Perquè els pressupostos són una llei. Hem arribat a l’absurd. Però, com els deia, sembla clar que “per fi” hi haurà pressupostos per al 2026 (ara anem amb els del 2023 prorrogats), perquè seria una irresponsabilitat vergonyosa que amb les necessitats que hi ha, Govern, Esquerra i Comuns, els partits que van investir Illa, ara es fessin els distrets.

3 min

El matí ha començat amb un anunci que ja es veia a venir: el Govern i Comuns s’han posat d’acord per aprovar els pressupostos del 2026. 

Dic que ja es veia a venir perquè ahir ja havien pactat un ajut per al lloguer i un xec anual per a la compra de productes menstruals i preservatius. Però l’acord que ha desencadenat la firma del pacte és l’aprovació al Parlament d’una proposició de llei que especificarà la limitació per als "grans tenidors" (a partir de 5 habitatges) en l'adquisició d'habitatges en "zones de mercat residencial tens", que a Catalunya són 271 municipis on viu més del 90% de la població. A l’espera de la lletra petita, l’acord no ha anat tan lluny com els comuns voldrien perquè el Govern no volia que tingués pegues legals si limitava el dret a la propietat privada. A part que si no es pogués comprar un pis per anar-hi a viure, al final no hi hauria habitatge de lloguer. Notin que tres dies després de tornar a la feina, el president Illa ja haurà firmat dos acords sobre habitatge, un amb l’Església catòlica i l’altre amb Comuns. L’habitatge és EL problema (que està molt lligat amb el de la mobilitat) i Illa (que ja ha anunciat la construcció de milers de pisos) vol estar-hi a sobre.

Cada vegada és més probable que, per fi, hi hagi pressupostos aquest 2026. El ministeri de Transports ha donat el vistiplau a la creació del consorci exigit per ERC per obligar a executar les inversions de l'Estat a Catalunya. Dit això, no em diguin que no és lamentable que s’hagi de crear un consorci amb l’Estat perquè l’Estat no t'enganyi. És a dir, que calgui un altre organisme burocràtic per vigilar que es compleix la llei. Perquè els pressupostos són una llei. Hem arribat a l’absurd. Però, com els deia, sembla clar que “per fi” hi haurà pressupostos per al 2026 (ara anem amb els del 2023 prorrogats), perquè seria una irresponsabilitat vergonyosa que amb les necessitats que hi ha, Govern, Esquerra i Comuns, els partits que van investir Illa, ara es fessin els distrets. 

Més notícies destacades. Rufián va presentar la seva idea d’unió de candidatures de les esquerres a l’esquerra del PSOE per a les pròximes eleccions espanyoles: "¿Que 14 esquerres representant el mateix ens presentem al mateix lloc quin sentit té? I això ja sé que és antiaparell, però és que jo crec, i no vull sonar messiànic, crec que és ciència, mètode i ordre. Si no, ens afusellaran políticament per separat"

És veritat que a la majoria de províncies, sobretot les menys poblades, només els molt grans poden aspirar a obtenir diputats. La pregunta és si les 14 esquerres de Rufián representen el mateix. Pensin en el cas de Catalunya: ¿Comuns i la CUP no es presentarien a Catalunya i anirien en aquesta llista única liderada per Rufián? A part que, com observa avui el Manel Ferreres, Esquerra és independentista, i per a certa esquerra això és incompatible amb la universal germanor obrera, perquè ells són “ciudadanos del mundo” i tu no.

I acabo, aquest home, José Ángel González, 66 anys, fins ahir director adjunt de la Policia Nacional, el càrrec uniformat més alt del cos, home de confiança de Marlaska, ha esquitxat tothom amb la seva presumpta agressió a una agent.

El PP demana la dimissió de Marlaska, que ha respost el següent: “Si la víctima creu que li he fallat, dimitiré”. Ara s’està investigant quanta gent ho sabia i qui va encobrir el cap policial, i van apareixent detalls del cas, com ara els motius perquè una dona de qui ja havien abusat va acabar acceptant una última cita amb l’agressor: doncs per buscar elements de prova. La feminització dels cossos uniformats és una necessitat i la policia espanyola va molt tard. Als Mossos hi ha un 25% de mosses. A la Policia Nacional les dones són un 18%.

Bon dia.

stats