Mentre els humanoides corren a la Xina, nosaltres fem consorcis

Després d’haver vist robots humanoides corrent i guanyant la Mitja Marató de Pequín aquest cap de setmana, qualsevol cosa és possible. Els robots humanoides ja no són aquell mànec d’escombra amb potes que tentineja i ensopega espectacularment, sinó que ja tenen prou coordinació per estar 50 minuts corrent més ràpidament que una persona. Les aplicacions de l’invent, militars, laborals, socials, són tan grans que hem d’acudir al clàssic “el futur ja és aquí”. Com deia, els robots van superar les persones, la qual cosa ja no és notícia si pensem que les màquines ja fa temps que ens superen en potència de càlcul. Per tant, la notícia torna a ser un avís geopolític: la cursa xinesa en robòtica també va molt ràpida. I nosaltres amb Trump, l’estret d’Ormuz i Rodalies.

El festival progressista que Sánchez va portar aquest cap de setmana a Barcelona va tenir un epíleg curiós: El president del Brasil, Lula de Silva, va anar a resar una estona a la nau principal de la Sagrada Família, on es va regalar “un moment de pau, oració i reflexió en un lloc que inspira unió i esperança”. Està molt bé, aquest moment, tenint en compte que la política no concedeix cap estona de treva. Exemple: mentre Sánchez reunia les esquerres a Barcelona, amb qui es veia Feijóo? Amb la premi Nobel de la pau Veneçolana María Corina Machado. Aquesta matí, Machado ha estat la convidada a un esmorzar informatiu a Madrid. I qui l’ha presentat al públic assistent? Felipe González, que corre en sentit contrari al de Pedro Sánchez en tot.

Finalment, en un terreny més previsible, el Govern i ERC presenten avui el Consorci d’Inversions de Catalunya, que serà l’ens que s’haurà d’encarregar de vigilar el compliment de les inversions de l’Estat a Catalunya. El consorci d’inversions va ser un dels acords que es van incloure en el pacte d’investidura de Salvador Illa. Aquest consorci ha de vigilar el nombre i la destinació de les inversions, però també la seva execució, per evitar que les quantitats que els governs espanyols, del PP o del PSOE, consignin als pressupostos siguin una referència aproximada: s’executen menys de la meitat de les inversions previstes. Si ho pensen fredament, com ens hem de veure: creant un organisme per vigilar que el govern compleixi amb els pressupostos, és a dir, amb la llei. Tant de bo funcioni, però permetin-me que expressi tot el meu escepticisme, basat en fets reals: els governs pacten però els alts funcionaris, o els sindicats o una majoria PP-VOX, vindran al darrere i decidiran.

Bon dia.