L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Aragonès i Borràs davant l’última oportunitat'

Doncs sí, les enquestes tenien raó: gairebé un triple empat. Victòria en vots del PSC, empatat en escons amb Esquerra i Junts, tercers, i Puigdemont a 35.000 vots de Junqueras. 

53’5% de participació, la més baixa de la història del Parlament. Fer unes eleccions en pandèmia té aquestes conseqüències.

Si mirem el mapa de Catalunya d’aquesta nit, el PSC domina des del Barcelonès fins al Tarragonès, inclosos els dos Vallesos. Junts domina a Girona, la Catalunya Central i part de Lleida, i per a Esquerra són les Terres de l’Ebre, el Segrià i la Noguera.

Curiosament, a la ciutat de Barcelona Esquerra no ha guanyat en cap dels deu districtes: sis han sigut per al PSC (Sants-Ciutat Vella, Sant Martí, Sant Andreu, Horta i Nou Barris) i quatre per a Junts: l'Eixample, les Corts, Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia.

Illa ha guanyat en vots, sí, i diu que es presentarà a la investidura, sí, però ho diu per no fer un Arrimadas, a qui Madrid sempre va tirar en cara que guanyés el 2107 i no es mogués per governar. Ahir Illa va fer un discurs PSOE, en què va donar les gràcies a Pedro Sánchez i al seu principal assessor i home de les enquestes, Iván Redondo. Però Illa no serà president. No pot pactar-ho amb ningú. Per si hi havia cap dubte, el mateix Oriol Junqueras ha dit aquest matí a TV3 que és impossible governar amb el PSC. "És impossible un govern amb el PSC, som incompatibles".

Això ens porta, doncs, a una govern de la Generalitat presidit per Pere Aragonès i vicepresidit per Laura Borràs.

Com diu avui David Miró, “el més lògic és repetir un bipartit amb la correlació de forces canviada: presidència de la Generalitat per a Esquerra i vicepresidència i presidència del Parlament per a Junts, i el Govern hauria de ser meitat i meitat de consellers".

Però serà això possible? Sembla que sí. A part de Junqueras tancant la porta al PSC, Laura Borràs ha dit aquest matí, també a TV3, que no té inconvenient en fer president Pere Aragonès i que “li correspon encapçalar la negociació”. També ha dit que, de fet, va ser ella qui va trucar a Aragonès i Sabater ahir a la nit per fer, ha dit, “un govern independentista”.

Perquè aquesta és la paradoxa: l’independentisme supera el 50% dels vots. El vot independentista ha evolucionat des de les primers eleccions al Parlament: el 1980, amb el 2,2%; l’estirada del 2017, amb el 47,8%, i aquest nou pic, el 51,2%, amb una participació baixa, però no per això menys legítima i menys notícia. De fet, tots els mitjans internacionals informen des d’ahir a la nit que a Catalunya l’independentisme ha obtingut més del 50% dels vots.

I això posa sobre Esquerra, Junts i la CUP una gran i greu responsabilitat: la d'investir Pere Aragonès i facilitar la formació de govern. És entre independentistes que cal el diàleg, perquè si no això del 51% independentista no servirà per a res. No serà veritat que ha guanyat l’independentisme si el que tenim són independentistes fent cadacsú la guerra pel seu compte. Cal un pacte sòlid de govern. Sobretot perquè la situació econòmica i social és horrorosa. La gent ho està passant molt malament i repetir eleccions o un govern dèbil no poden ser una opció.

Aragonès i Borràs han de ser capaços d’interpretar el moment que estem vivint, un temps nou fet de precarietat econòmica, pandèmia, repressió no resolta i negociació pendent amb l’Estat. Perquè aquest també és un missatge per a Espanya: poden fer el titular que Illa ha guanyat (gràcies a l'ensorrament de Ciutadans), però l’estat espanyol sap que té aquest front obert, que la pulsió independentista a Catalunya no és una bromera.

Insisteixo, però, que aquest matí les mirades són per a Aragonès i Borràs, i per a la CUP. La gent està farta de desunió i de govern disfuncional. Si ara malbaraten aquesta oportunitat, corren el risc de no tenir-ne una altra.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.