L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Això és un femer'

Demà l’ARA farà 15 anys i avui pot ser un bon dia per explicar-los alguna cosa d’aquesta anàlisi. És molt senzill: quan a primera hora del matí et poses davant l’actualitat amb l’encàrrec d'analitzar-la has d’agafar diverses òptiques: el microscopi, per veure detalls que poden passar inadvertits però que són i seran fonamentals; el gran angular, per veure-ho tot en la seva globalitat; i el telescopi, per veure-hi més lluny i tenir perspectiva. I aleshores, comptat i debatut tot, cal fer una tria i jerarquitzar els fets. Doncs bé, avui, quan m’he mirat del dret i del revés el més important de l’actualitat, he arribat a la conclusió que només els puc dir que això és un femer que fa molta pudor.

Per començar, avui, el Tribunal Suprem pot enviar a la presó l’exministre José Luis Ábalos. Recordin que Ábalos, abans de ser ministre de Pedro Sánchez, va ser número tres del PSOE i, sobretot, col·laborador estret de Sánchez quan anaven per Espanya intentant que aquest tornés a ser secretari general dels socialistes. Doncs bé, com que el judici a Ábalos es va acostant i, per tant, s’acosta el perill de fuga, el Tribunal Suprem pot decidir avui que entri a la presó provisionalment. I què ha fet Ábalos? Atacar Sánchez dient a les xarxes que “sobre la reunió del president Sánchez, Santos Cerdán i Arnaldo Otegi en un caserío per negociar la moció de censura contra Rajoy, només puc dir el que em van explicar fonts presencials, i és que aquella entrevista va existir”. Ábalos vol fer mal: reunir-se en un caserío basc amb un exetarra és una taca imperdonable en la visió de la dreta espanyola. És veritat que Bildu va investir Sánchez amb els seus vots, però Otegi ha negat la reunió dient que “si algú demostra que la reunió va existir, em comprometo davant del poble basc a presentar la dimissió”.

Sánchez, víctima del foc amic, sense poder aprovar uns pressupostos probablement en tota la legislatura, rodejat de casos de corrupció, pretén arribar al 2027. Ja sé que ens hem fet tips de remarcar la capacitat de resistència de Sánchez, però ara ja no és resistència sinó estricta supervivència per no ser més vulnerable davant la justícia (s’ha fet realitat allò que els vaig dir fa molts mesos que no és que el vulguin fer fora, sinó que el volen a la presó) i, esclar, perquè si convoca eleccions les perd sense possibilitat de formar govern com l'altra vegada, fa dos anys. Excepte que al seu voltant hi hagi gent que l’aprecia, com Salvador Illa, que li digui que ho deixi estar, a la vista del que pot acabar arribant.

Mentrestant, avui, al Parlament del País Valencià, comença el debat d’investidura de Juan Francisco Pérez Llorca, que ha de substituir Mazón. Només el votarà Vox, però Vox encara no ha dit que el votarà. O sigui que el candidat a la presidència de la Generalitat farà un discurs que soni bé a les orelles de Vox, que vol que soni malament a la decència més elemental.

Parlant de l’absència de la decència més elemental, Joan Carles diu que no es penedeix de res ni té remordiments per la seva conducta. El van entrevistar ahir en una cadena francesa i el missatge va ser alguna cosa com ara “Jo soc el que va portar la democràcia, i si vaig fer res censurable ja ha passat i que ja ha quedat esbandit”.

I quan parlo de femer, esclar, parlo també del magistrat que va presidir el judici al fiscal general. Quan encara no se sabia res de la sentència, va anar a fer un curs al Col·legi d’Advocats de Madrid (que s’havia presentat com acusació particular contra el fiscal general) i, quan es va acabar la classe, va dir als alumnes: “Plego, que haig d’anar a redactar la sentència al fiscal general", cosa que va ser rebuda amb aplaudiments. Dient això trencava el secret de les deliberacions i el secret sobre si hi hauria absolució o condemna, perquè si la redactava ell ja se sabia que guanyaven els partidaris de la condemna, perquè si no a ell no li hauria tocat escriure-la.

Un femer, amb la vida política catalana desapareguda, subsumida en el mar autonòmic.

Bon dia.