L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Els que van ajudar Illa volen pactes amb Junts'

Aquest matí estan programades dues votacions del conclave, a Roma. Com que el degà dels cardenals va donar la pau doblement al cardenal Parolin, s’ha llegit entre línies que, aquesta vegada, Parolin desmentirà la dita, entrarà cardenal al conclave i en sortirà papa. Ja ho veurem, perquè Pietro Parolin ha fet campanya, que va començar abans de la mort del papa Francesc, i hi ha cardenals que no els ha agradat que es postulés. Parolin és un diplomàtic més que un pastor, és l’actual secretari d’Estat i és l’home que encaixa en la idea que després d’un papa polonès, un altre d'alemany i un altre d'argentí, el Vaticà hauria de posar ordre a la casa i tornar a un papa italià, coneixedor del que passa a l'organització política i econòmica, la Ciutat del Vaticà, i a l’Església, de manera que s’acabin els “invents” (paraula que remet a la visió eurocèntrica de l’Església). Però ja ho veurem.

Mentrestant, a Catalunya… l’opa. Ahir el president Illa s’hi va pronunciar en contra clarament per primera vegada. Fixin-se que el president Illa s’ha manifestat després que Pedro Sánchez anunciés la consulta. I com que ja sabem que el president Illa sempre va una pas per darrere de Sánchez, hem de creure que el fet que Illa digui no a l’opa avança, encara més clarament, que el govern espanyol la tirarà enrere.

I després, com és la vida! El president de la Generalitat era el convidat principal ahir a les jornades del Cercle d’Economia. I el president sortint de l’entitat, Jaume Guardiola, va demanar-li explícitament que també pactés amb Junts.

“Pensem que posant els llums llargs seria bo que s’exploressin pactes més transversals. Que incloguessin el partit majoritari de l’oposició i, per tant, ens acostéssim més a la centralitat política del país. És el que demanem des de fa temps que passi a Espanya, però sense gaire èxit, com és evident”.

Com és la vida. Els mateixos que van sospirar, i, en alguns casos, treballar intensament perquè Salvador Illa fos president de la Generalitat, ara li demanen que pacti amb Junts (igual que a Sánchez li demanen que pacti amb el PP), perquè les polítiques de Comuns i Esquerra a Catalunya i de Sumar a Espanya no els agraden gens. El PSC va ser vist com la garantia d'estabilitat política i la proximitat al món dels negocis en les eleccions anticipades que va convocar Pere Aragonès, que es van celebrar dilluns que ve farà un any.

Una bona part de l’empresariat i del sector econòmic, inclòs el més monàrquic i conservador, ja en tenia prou d’independentistes i volia PSC, perquè ja se sap que el PP no té pes a Catalunya. Però és clar, els socialistes necessiten fer majoria amb partits d’esquerra que no agraden a aquests sectors. Tot no es pot tenir.

Bon dia.