L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Amnistia, autoodi i autoestima'

Com se sentirien vostès si pactessin una llei per a l’amnistia, la llei s’aprovés, un any després encara no s’apliqués del tot, el Tribunal Constitucional estigués a punt de dir que és constitucional i, així i tot, a vostè no l'hi apliquessin perquè el Tribunal Suprem ha arribat a l’extrem d’inventar-se que vostè s’ha enriquit gràcies a l’1 d’Octubre i li ha imputat el delicte de malversació –que no s'amnistia–, tothom esperés a veure què en diu el Tribunal Europeu de Drets Humans de tot plegat i passessin els anys sense que li apliquessin l’amnistia? (I disculpin la llargada de la pregunta.)

Sembla com si a tothom ja li estigui bé que Puigdemont no torni i que el Suprem els faci la feina. Incloc en això el govern espanyol, per l’escàndol que li muntaria la dreta, i la resta de partits, que ja els està bé tenir Puigdemont fora de joc i poder-ne culpar el Tribunal Suprem i dir-li que actua en rebel·lia.

L’esborrany que va filtrar-se ahir diu que la llei d’amnistia “no respon a cap caprici ni a cap mer voluntarisme", sinó que persegueix “millorar la convivència”. Però està vist que aquestes bones paraules no serveixen de res. Al Tribunal Suprem, perquè Marchena i Llarena només viuen per donar-se el gust de ficar Puigdemont a la presó encara que sigui un parell de nits. Al PP, perquè ha viscut tota la vida d’anar contra Catalunya i Puigdemont és ideal per convertir-lo en ninot i apallissar-lo. I al PSOE, perquè si Puigdemont triga a tornar tenen un problema menys. I una última cosa sobre això: que no s’apliqui l’amnistia perjudica Puigdemont i Junqueras, esclar, però també és una burla per a tots nosaltres, els ciutadans, que amb el nostre vot hem decidit que es facin unes polítiques determinades.

Acabo fent-me ressò del lliurament del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que ahir va tenir lloc al Palau de la Música, al professor de filosofia i escriptor Pere Lluís Font. Al discurs d’agraïment, Font va dir: “Si som una nació és perquè tenim una llengua pròpia. En cada llengua traspunta el fons de la personalitat dels seus parlants d’una manera diferent". I parlant de la manca de consciència lingüística del país, Pere Lluís Font va afegir: "El pitjor mal dels catalans és l’autoodi". 

Font ens va portar al cap del carrer quan va dir el següent: "La més difícil de les revolucions és la mental. La servitud resulta còmoda quan va acompanyada de pa i circ". L’autoodi es combat amb autoestima. Aquest és el combat diari.

Bon dia.