L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Un any de les eleccions, molt per fer encara'

És impossible no començar avui felicitant el Barça, que va guanyar la Lliga femenina de futbol i va camí del triplet, i pel 4 a 3 dels nois al Madrid, després d’una primera part embogida, que va anar de l'habitual 0-2 per començar al 4 a 2 al descans. Total, que el Barça pot guanyar la Lliga demà passat, dimecres, si el Madrid no guanya el Mallorca, dijous si els blaugranes guanyen l’Espanyol a Cornellà o diumenge si guanyen el Vila-real a Montjuïc. Ahir el Barça va guanyar després de suportar un arbitratge al camp i al VAR tan parcial que justifica el tuit que reproduïm: 

“L’arbitratge que acabem de veure és el millor reflex del que passa cada dia: a les inversions, als jutjats, als pressupostos, al Congrés, al BOE i a tot arreu. L’atracament és constant. Cal canviar de lligues!”

Però aquest dilluns, 12 de maig, hem de recordar també que avui fa un any de les eleccions que van acabar donant el Govern als socialistes. El president Aragonès va avançar les eleccions, i no li va sortir bé: Esquerra va perdre 13 escons, Aragonès va assumir totes les responsabilitats –les seves i les que no ho eren– i es va retirar de la primera línia política. I Salvador Illa, l’home en qui l’Estat, el visible i el profund, i els poders fàctics hispano-catalans van dipositar les seves esperances de girar full de l’independentisme, va perfilar-se com a nou president. 

Un any després, Madrid veu Catalunya “normalitzada”, que vol dir que el rei pot venir amb relativa tranquil·litat, que Illa ha posat la bandera espanyola al Saló de la Mare de Déu de Montserrat i que ha tornat la seu social de Banc Sabadell i la de Criteria i la Fundació la Caixa. Els que no han tornat són Puigdemont i Junqueras –que no està habilitat– perquè al Tribunal Suprem no li dona la gana d'aplicar l’amnistia aprovada pel Congrés.

Un any després de les eleccions, els projectes estrella del Govern han estat un programa per recuperar el lideratge econòmic i la promesa de 50.000 habitatges de lloguer social. Recuperar el lideratge econòmic no té en compte que l’actual líder juga dopat i que això no ha canviat ni canviarà. Ho podria pal·liar el finançament singular, que no podia ser ràpid però va lent, igual que el traspàs de Rodalies amb la constitució de l’empresa mixta. Sobre la llengua, demà es firmarà el Pacte Nacional, amb les sonades absència de Junts i la CUP, per raons que hauran d'explicar molt bé, perquè és un pacte molt important. En tot cas, com el dopatge que dèiem, fins que el català no sigui tan obligatori com ho és el castellà, els pactes faran curt. Una altra cosa és la responsabilitat individual dels catalanoparlants, però el marc legal és el que és per més pactes que firmin.

Des de fa un any l'independentisme està dividit i va a la baixa a les enquestes. I la pregunta és: un any després, vivim millor?

Bon dia.