Crisi al Govern

L'anàlisi d'Antoni Bassas: "Aquest govern ja no té cap sentit"

En aquestes circumstàncies, aquest govern ja no té cap sentit polític. Avui més que mai és clar allò que el sentit comú del carrer ha dit sempre: primer feu la independència i després ja us barallareu.

3 min

Els suposo informats que ahir a la nit, a quarts de dotze, va comparèixer el president Aragonès per anunciar que destituïa Puigneró . Tot seguit, en un comunicat, Junts va qualificar-ho “d’error històric” i va dir que el cessament del vicepresident defrauda el mandat electoral del 14 de febrer del 2021. 

Els fets són coneguts: hores abans del debat de política general, Aragonès explica a Junts que proposarà l’acord de claredat. Però Junts no li explica que demanaran una moció de confiança. Ahir Aragonès reuneix el seu govern primer i després es reuneix durant tres hores amb Jordi Turull. I en acabat, compareix com han vist.

Fa cinc anys, la lluita va ser per veure qui convocava eleccions i es quedava amb la llufa de no haver arribat fins al final. Avui, la llufa és qui trenca el govern. Aragonès hauria pogut fer-ho, i davant la deslleialtat de Junts destituir tots els consellers de Junts, però es va estimar més destituir el vicepresident i que sigui Junts qui decideixi. La culpa és negra i ningú no la vol. I mentrestant, totes dues parts declinen les paraules “lleialtat” i “confiança”.

Són les paraules del dia: Esquerra diu que el fet que el teu soci de govern et demani que presentis una moció de confiança sense avisar-te, és fallar la confiança. Junts contesta que sortir amb una llei de la claredat no té res a veure amb el pacte d’investidura, que s’ha incomplert perquè no van junts a Madrid; que no hi hagi coordinació estratègica i que la taula de diàleg no toqui els temes que ha de tocar també és una deslleialtat. I Esquerra contesta que Junts no ha volgut seure a la taula, i Junts que sí, però que els noms els havien de decidir ells i no el president, i així fins a l’infinit.

Perquè vegin el to de la nit, vegin aquest tuit del president Carles Puigdemont des de l’exili:

“La lleialtat que importa és la lleialtat a Catalunya. En Jordi Puigneró l’ha demostrada sempre, i de fa anys. D’alguns altres no podrem dir el mateix quan hagin de deixar el càrrec. Gràcies, vicepresident, per la feina i per haver posat les bases de la sobirania digital del país”.

I és que Puigneró era un home Puigdemont, de la seva confiança i sintonia. Puigdemont ja no mana al partit, però la seva influència és gran, com es poden imaginar. No mana, perquè si fos per ell ja no hi hauria hagut govern. I Puigdemont estava en l’"així no podem seguir” que va dir Turull al tornar de les vacances. Puigdemont sent aquesta destitució com un cop que té alguna cosa de personal. I això que des de dins de Junts ja feia temps que alguns dirigents deien en veu baixa que Puigneró no omplia el càrrec de vicepresident, que donava un perfil més tècnic (digital) que polític.

I perquè continuïn veient el to de la nit, tuit del diputat de Junts Joan Canadell:

“Víctimes dels companys de viatge. 

Mas, (Anna Gabriel), Puigdemont (Torrent), Turull (CUP), Torra (Torrent), Borràs (ERC+CUP), Puigneró (Aragonès)...continuarà) Màrtirs del procés d’independència…

Per més que la política ho aguanti tot, i la catalana més, és impossible continuar així. Hi ha, encara, molta ferida Puigdemont-Junqueras en la situació. I molta, tota, la lluita acarnissada per l’hegemonia en el catalanisme, ara en l’independentisme.

Junts li recorda a Esquerra que a Catalunya van quedar separats per pocs vots i un diputat. Esquerra li recorda a Junts que a Madrid van quedar bastant més separats en vots i diputats. Durant molt de temps, el Govern es va instal·lar en la idea que podia treballar blindat de les dissensions dels partits. Doncs ha resultat ser impossible. 

En aquestes circumstàncies, aquest govern ja no té cap sentit polític. La gestió té tot el sentit, però l’impuls polític, cap on i com es va, sobretot quan es vol aconseguir un objectiu de l'enormitat de la independència, necessita una unitat que sempre ha brillat per la seva absència. Ni un sol dia d’aquesta legislatura, el 52% independentista del Parlament ha actuat com a tal.

Avui més que mai és clar allò que el sentit comú del carrer ha dit sempre: primer feu la independència i després ja us barallareu. Perquè al revés, primer barallar-se, segur que no funciona. Avui, a la Moncloa, respiren alleugerits. 

Bon dia.

stats