L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Aquest Govern és com una parella que s'aguanta pels fills, que és la independència'

Ahir hi va haver una reunió entre Esquerra i Junts. Va començar al migdia i va acabar a la nit. Va ser al més alt nivell: entre d’altres, Aragonès, Borràs, Vilagrà o Turull. 

Hem parlat amb persones que van assistir a la reunió pertanyents als dos cantons, i estem, per tant, en condicions d’explicar-los que la situació és aquesta: El Govern, de moment, no es trenca. Tots dos partits continuaran parlant; si pot ser, discretament o secretament, per no veure’s pressionats per la necessitat d’haver de fer una explicació a la sortida.

La reunió va ser sincera i dura. Esquerra va dir a Junts que ja n’hi ha prou de malparlar de la taula de diàleg, que això és covard, és com disparar per l’esquena, de manera que quan la part catalana va a Madrid, el PSOE li veu la jaqueta amb tots els forats dels trets que li han disparat, i que, en aquestes condicions, el diàleg amb Madrid (que ja és difícil per si mateix, perquè el PSOE no té voluntat d’arribar a acords, i menys amb les enquestes en contra que té) encara es fa més difícil.

Junts contesta que Esquerra ha incomplert tres punts fonamentals de l’acord de govern: no s’ha creat un espai de direcció estratègica conjunta, no s’està fent un front comú al Congrés, a Madrid, i la taula no negocia els temes que ha de tocar.

Esquerra retreu a Junts que estigui dividida entre possibilistes com Jaume Giró i partidaris de trencar el Govern i posar la directa, com Carles Puigdemont o Laura Borràs. Junts es defensa dient que són un partit de govern, sí, però per avançar cap a la independència, que van units en la diagnosi del problema (una altra cosa és la solució, sortir o no sortir, que en això ja els dic que estan dividits) i que el problema és d’Esquerra, que està forta però barallada amb tothom. I que Esquerra ha de decidir, entre els dos pactes que té, un amb el PSOE a Madrid i l’altre amb Junts a Catalunya, quin s’estima més. 

Esquerra contesta que abans de decidir quins actors i amb quins instruments s’ha de continuar, o de posar-hi més actors a l’estratègia, han de reconstruir confiances “i no fotre’s la punyeta”, que la taula pot anar bé o malament, però que l’independentisme necessita mostrar als governs europeus que la part catalana ha volgut negociar (malgrat el desgast que significa), i que és l’estat espanyol el que no ho vol.

En aquesta situació, què passarà: a totes dues parts els fa vertigen trencar el Govern. A Junts, perquè són un partit de govern i ni els consellers, ni els alcaldes, ni Trias, estan per la ruptura. A Esquerra li fa vertigen, perquè, ¿amb qui governaria, amb el PSC, que va quedar primer a les eleccions?

O sigui, que totes dues parts parlen de recuperar les confiances, però totes dues parts consideren que recuperar les confiances passa perquè l’altra part rectifiqui el seu comportament actual. Citant una persona assistent: “No estem a la fase de debatre si es trenca o no el Govern. S’han de salvar moltes coses més que el Govern, com ara com ho fem per no deteriorar l’espai polític i social de l’independentisme. En resum, i citant un altre assistent: “Esquerra i Junts són com una parella que s’aguanta pels fills, que és la independència". 

Esquerra ha vist que la Diada no li ha sortit bé i ha quedat una mica arraconada, Junts sap que sense Esquerra el desbordament no és possible, però té por que continuar sense resultats els desgasti. En els dos partits hi ha persones influents per salvar el Govern. Com em deia un altre dels assistents: “Per a mi no quedarà de trobar un punt d’acord per no esqueixar per molts anys el moviment independentista”.

I així estan les coses avui. Demà continuarem informant i analitzant. 

Bon dia.