L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Atenció a la cordialitat lingüística de Feijóo amb el català'

El senyor Feijóo hauria de veure la cordialitat amb què és tractat el català a les comissaries de policia espanyoles, als serveis d'atenció telefònica al client, a les etiquetes de productes on etiquetar el portuguès no és cap problema, per no parlar de la cordialitat que es produeix al Congrés, al Senat i al Parlament Europeu amb l'ús del català

L'alcaldessa de Vic, Anna Erra, serà escollida aquest divendres que ve presidenta del Parlament en substitució de Laura Borràs.

Gairebé un any (des del juliol de l’any passat) ha estat el Parlament sense presidenta, després que Borràs fos suspesa. Junts no ha dubtat en ocupar el càrrec tal com tenia acordat amb Esquerra i ha deixat fer Borràs, que va exercir d’avaladora de la seva successora al capdavant del legislatiu. Erra té l’aval de Borràs i també de Jordi Turull. Que ella fos l’escollida ha estat un secret del domini públic.

Mentrestant, el servei de la línia R3 de Rodalies continua interromput a l'altura de Torelló després de l'avaria que ahir va deixar un tren atrapat entre Manlleu i Torelló. Un centenar de passatgers van quedar atrapats dins del comboi per problemes a la catenària. Adif ja ha reparat la incidència. No passa ni un sol dia que no tinguem proves noves de la profunditat de la desinversió de l’Estat a Catalunya.

I tampoc no passa un sol dia sense que tinguem proves noves de la vella vigilància de l’Estat sobre el català. Ahir van entrevistar Feijóo a Onda Cero. Li van preguntar si encara diria que hi ha apartheid lingüístic a les escoles catalanes i va dir que no. Va rectificar perquè quan ho va dir (ara fa un any) li van ploure crítiques fins i tot des d’opinadors gens sospitosos de ser independentistes. Però atenció a com veu l’ensenyament en català l’home que pot esdevenir president espanyol d’aquí menys de dos mesos: "És evident que a Catalunya hi ha un idioma dominant a l'escola, que és un dels dos idiomes oficials a Catalunya, i això no és equilibrat. Per tant, quan els polítics obliguen els fills dels pares i mares del seu àmbit territorial a estudiar en una única de les dues llengües oficials, no hi ha llibertat, i no hi ha equilibri lingüístic, i trenca la cordialitat lingüística en què jo crec".

La quantitat de fal·làcies, de raonaments enganyosos perquè són semblants a formes vàlides de raonaments, demanen ser rebatuts punt per punt.

Això que català i castellà són llengües cooficials. Sí, però el català és la llengua pròpia de Catalunya. Això que a l’escola no hi ha equilibri: no, no n’hi ha, perquè com a conseqüència de tots els desequilibris del món mundial en favor del castellà (la demografia, l'economia, la llei, la història, la presència digital…), l’escola és l’únic factor que pot corregir aquest desequilibri, i ho fa sota el plantejament que al final de l’ensenyament obligatori, als 16 anys, els nois i noies catalans siguin competents en les dues llengües. I quan no ho són, normalment, és que no són competents en català, precisament per raó del desequilibri.

I després hi ha una frase antològica, perillosa però antològica, sobre que “els polítics obliguen a estudiar en català i que no hi ha llibertat”. Dit en democràcia és molt greu. És com si digués que els polítics obliguen a estudiar matemàtiques, o que obliguen a pagar impostos, o que els polítics obliguen a parar el cotxe davant un senyal d'estop… En democràcia, el sintagma els polítics obliguen és demagògia d’extrema dreta. En democràcia els polítics fan lleis.

I esclar, que la conclusió sigui que ensenyar en català trenca la cordialitat lingüística és una nova fal·làcia. O sigui que el castellà és l'única llengua d’obligat coneixement a Espanya però això no trenca la cordialitat. El senyor Feijóo hauria de veure la cordialitat amb què és tractat el català a les comissaries de policia espanyoles, als serveis d'atenció telefònica al client, a les etiquetes de productes on etiquetar el portuguès no és cap problema però si etiquetes en català et fan un boicot, per no parlar de l'equilibri i de la cordialitat que es produeixen al Congrés, al Senat i al Parlament Europeu amb l'ús del català. "La cordialitat lingüística a les aules ha de ser la mateixa cordialitat lingüística que al carrer", va dir Feijóo. Però aquesta cordialitat (que sona a allò del “regionalismo bien entendido” del franquisme) només serà possible des d’una igualtat d’ús i de coneixement que sense l’escola en català són impossibles.

Bon dia.

stats