L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Cap a la millora del finançament sense ordinalitat'

Avui tenim una notícia amb substància i dues anècdotes que a les últimes hores s’han elevat a la categoria de notícia.

Comencem per la substància. Ahir els dèiem que fonts directes de la negociació del nou finançament ens havien assegurat que l’acord estava molt a tocar, amb un model de finançament i no només una xifra de millora d’ingressos per a l’any que ve, i que el Govern era del parer que era el moment de fer un pas endavant i firmar l’acord amb la vicepresidenta Montero, perquè si es posaven puristes es perdria una oportunitat històrica. Preguntada sobre això, la consellera portaveu Paneque va donar a entendre que el Govern renunciava a posar explícitament la qüestió del principi d’ordinalitat (ocupar la mateixa posició en el que es paga que en el que es rep), però aconseguir una xifra de millora d’ingressos que a la pràctica volgués dir “ordinalitat”.

Sílvia Paneque: “El que sí que li puc dir des del Govern és que el principi d’ordinalitat, i per tant que els recursos que rebem estiguin a les sales que generem, és una prioritat des del primer moment. Que nosaltres entenem que queda perfectament recollit, que queda recollida també en l’acord amb Esquerra Republicana aquesta millora d'aquest finançament singular. Per tant, jo crec que el marc de negociació i l’objectiu és compartit pel govern d’Espanya, per descomptat, i pel govern de Catalunya, que busca la màxima ambició amb aquest model de finançament”.

Compte, doncs, perquè ara mateix estem en un acord en què la part catalana hauria de cedir en la qüestió de l'ordinalitat perquè la part socialista espanyola el pugui acceptar i explicar a Andalusia, posem per cas. Probablement era això el que ahir en deien “purisme”. I, per tant, estaríem en un acord de millora del finançament, però una millora avui pot desaparèixer demà si no se n’asseguren els principis de justícia que la inspiren. Que els trucs en matèria de finançament dels nostres propis diners ens els sabem de memòria. 

Les anècdotes. Ahir la vicepresidenta espanyola Iolanda Díaz va tenir un lapsus fatal al Senat, quan li estaven fent preguntes a la sessió de control:

"Senyora Díaz, seguirà sostenint avui aquí que el govern és net o decent o vostè complirà la seva paraula i se n’anirà del govern?" "Senyoria, la resposta és sí. I, senyora García, queda govern de corrupció per estona. Segueixin així i no governaran mai".

Primer resultat del lapsus? Feijóo ja ho ha fet servir avui contra Sánchez al Congrés. En tot cas, Díaz s’ho sentirà a dir sovint, a partir d’ara. I la segona anècdota no fa gens de gràcia: ha aparegut a X una imatge feta amb IA en què es veu l’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, trepitjant Carles Puigdemont. Després, algú l’ha animat i Orriols dispara a Puigdemont. L'advocat Gonzalo Boye ha anunciat que portarà el vídeo a la Fiscalia per delicte d’odi. Orriols s’ha preguntat a les xarxes per què els de Junts són els primers a tenir un vídeo que victimitza Puigdemont. El servei de la tecnologia sempre depèn de l’ús que se’n faci, i quan és un mal ús és un mal servei, perquè a l'agressivitat real hi afegeix la virtual. 

Bon dia.