L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Què contestarà Esquerra a la mitja reforma de la sedició que proposa Pedro Sánchez?'

La setmana ha començat amb un anunci molt important del govern espanyol que ens ha fet saber a través de les pàgines del diari El País: Madrid s'obre a reduir a la meitat la pena pel delicte de sedició. Pedro Sánchez està disposat a impulsar la reforma del Codi Penal però amb una condició: que Esquerra no exigeixi l’eliminació del delicte.

Ja saben que la Unió Europea li ha dit a Espanya que té un delicte de sedició desproporcionat. Desproporcionat i vell (és del Codi Penal del 1822). Que a Europa hi ha països que no el tenen, o preveuen unes penes de presó de 6o menys anys, mentre que Espanya les penes són de fins a 15 anys, com saben els presos polítics condemnats pel Tribunal Suprem i després indultats. Per tant, Pedro Sánchez té l’argument europeu on agafar-se per explicar-ho a l’opinió pública davant del PP, que ho troba un “atemptat contra la llibertat a Espanya” (Feijóo, a Lleida, aquest cap de setmana). 

Però l’incentiu més poderós per a Sánchez no és Europa, sinó que necessita els vots d’Esquerra per als pressupostos. Per això, avui, llança aquest globus sonda amb tranquimazin: el límit és reduir a la meitat les penes, no és l’eliminació del delicte de sedició, i que Esquerra no ho demani. 

O sigui el que el PSOE vol és empassar-se la medicina amarga al més ràpidament possible, i sense que Esquerra faci escarafalls, no fos que es posessin a negociar, arribi el dia de votar-ho al Congrés i Esquerra s'hi posi en contra. Mirin si l’incentiu que té Pedro Sánchez va de vots, que aquesta notícia que avui avança El País coincideix amb el fet que aquest dijous hi haurà el debat de les esmenes a la totalitat dels pressupostos de l’Estat.

Problema per a Esquerra: ho agafa o ho deixa? Perquè Esquerra ha justificat el seu interès per la taula de diàleg per parlar d'amnistia i autodeterminació. D’autodeterminació, res de res. I aquesta mitja reforma del delicte de sedició no arriba a amnistia. 

Amb una amnistia, el president Puigdemont i Marta Rovira podrien tornar a casa sense problemes. Amb aquesta mitja reforma no s’estalviarien la presó preventiva, ni el judici, ni la pena de presó, encara que fos molt més curta que la que van rebre els presos polítics.

Vist des de Catalunya, l’oferta de Sánchez ens pot semblar poca cosa; per a Madrid això és tocar nervi, remenar la fibra patriòtica i rebregar la bandera, i ja han fet córrer que si Sánchez reformés el Codi Penal, la sentència del procés quedaria desfasada i li posaria una catifa al Tribunal d’Estrasburg perquè desautoritzés la justícia espanyola i fallés a favor dels presos polítics els recursos que van presentar.

Aquesta és la situació, doncs: quan falten dos mesos i una setmana perquè s’acabi l'any i Pedro Sánchez i Pere Aragonès busquen vots que els aprovin els seus respectius pressupostos, els moviments entre PSOE i Esquerra s’intensifiquen. A veure què fa Esquerra.

Bon dia.