L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El feixisme de prohibir una paraula'

La definició d'exili en el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans diu: "Expatriació, voluntària o forçosa, especialment per motius polítics". Dos: prohibir un mot ataca la llibertat d’expressió i d’informació

Quan falten 24 dies per a les eleccions, la rivalitat entre Esquerra i Junts s’expressa en forma de petits cops d’efecte. Com aquest:

Una conferència d’ahir del president Aragonès va ser presentada per Andreu Mas-Colell, exconseller de Pujol i de Mas. Mas-Colell va dir d’Aragonès que “és bo que avui la Generalitat estigui liderada amb un tarannà com el seu” i va rebutjar camins que “permeten gaudir de paisatges esplèndids, però que acaben en desànims col·lectius, potencialment letals; ho sabem, ho hem viscut”, en referència al Procés. 

Doncs bé, aquest matí Junts ha informat que 250 persones han firmat un manifest de suport a Puigdemont, entre les quals Valtònyc, Lluís Marco, Joan Lluís Bozzo, Lloll Bertran, Ada Parellada, Eudald Carbonell, Salvador Cardús, Pilarín Bayés, Edmon Colomer, Salvador Brotons, Carles Porta, Jaume Sobrequés o Àngel Colom.

Esquerra juga la carta de la previsibilitat, el principi de realitat i l’acumulació de forces; Junts fa bandera de la resistència del seu candidat a deixar que el president de la Generalitat fos empresonat a Espanya. De fons, la pregunta per a una campanya en un país tan carregat de problemes és quin dels dos camins per a la sobirania és més útil per solucionar problemes com aquest:

El canvi climàtic empobrirà Espanya un 18% fins al 2050. Ho diu un estudi de Nature. França un 13%, Itàlia un 15%. Nota que hauria d’impulsar els governs a l’acció: els danys que s'esperen són sis vegades superiors que els costos per reduir l’escalfament global. 

I un últim comentari. La Junta Electoral de Barcelona ha prohibit que TV3 i Catalunya Ràdio puguin fer servir la paraula exili en referència als independentistes encausats per la justícia que han abandonat el país.

No és la primera vegada que passa. La Junta Electoral ja havia prohibit expressions com presos polítics, consellers empresonats o president Puigdemont en període electoral.

Aquestes prohibicions són pròpies d’una dictadura. Bàsicament perquè Puigdemont o Rovira són exiliats. La definició d'exili en el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans diu: "Expatriació, voluntària o forçosa, especialment per motius polítics". Dos: perquè prohibir un mot ataca la llibertat d’expressió i d’informació. 

Que la Junta prohibeixi una paraula a petició de Ciutadans diu molt de la mentalitat autoritària de tots dos. És ben bé allò d’Ovidi Montllor: "Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense". I això passa, precisament, just quan hi ha més persones que s’han exiliat o d’altres que temen ser empresonades sota l’acusació de terrorisme per Tsunami. Prohibir una paraula és feixisme, és Orwell, és instal·lar-se a l’Espanya de Franco. 

Bon dia.

stats