L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Guanyar aquesta Lliga ha estat molt més difícil del que sembla'
Aquest campionat és un mèrit de Xavi que estabilitza l’equip i el club. D'altra banda, ja fa temps que l’Espanyol viu amb problemes per definir una imatge moderna i guanyadora, i no acomplexada, a l’ombra del Barça. No és fàcil, però el Girona bé que ho està aconseguint
Avui, a Barcelona i a Catalunya, la notícia no és la campanya electoral sinó que el Barça ha guanyat la Lliga, i que l’ha guanyat al camp de l’Espanyol, amb una primera part sobirana de futbol davant uns pericos que no van comparèixer.
Aquest campionat és un mèrit de Xavi, que amb una plantilla justeta pel que és el Barça ha aconseguit el compromís del vestidor perquè la feina arribés allà on no arribava el talent que fa anys desbordava per tot arreu. I el millor és que es tracta d’un equip jove (Araujo, Christensen, Balde, De Jong, Gavi, Pedri) que, si ara a l’estiu el Barça l’encerta amb els fitxatges, pot marcar una era.
Aquesta lliga estabilitza l’equip i el club, perquè el Barça està endeutadíssim. L’any que ve, per primera vegada a la història, jugarà en un camp que no és el seu, i organitzativament depèn d’una sola persona, el president Joan Laporta, més enllà dels seus càrrecs de confiança.
S’ha de dir una cosa: Laporta té una personalitat guanyadora que arrossega, i Xavi té una idea de joc, i a l’estadi hi ha un ambient molt positiu i gens derrotista. Però hi ha un factor de fons que explica el campionat: el Barça ha après a ser un club guanyador. Anys enrere, després d’un desastre tan gran com el final de Bartomeu, el 2-8 amb el Bayern i la marxa de Messi, hauria calgut una dècada per aixecar el cap. I si a sobre hi afegim el cas Negreira, encara té més mèrit guanyar la Lliga. Perquè en el cas Negreira es barreja la gestió opaca del club d’almenys quatre presidents i tot el sistema mediàtic espanyol intentant caçar el Barça com si un trofeu per penjar-ne el cap a la paret. I el Barça ha saltat per sobre de tots aquests obstacles.
Mirin el palmarès del campionat per entendre la resiliència del Barça:
De 1960 a 199O. En aquesta trentena anys, el Barça va guanyar tres Lligues: 1960 amb Helenio Herrera, 1974 amb Johan Cruyff com a jugador, 1985 amb Terry Venables. Tres campionats en trenta anys. Del 1991 al 2023: 17 Lligues en 32 anys. Hi ha un personatge clau que ho canvia tot, que és Cruyff (amb la seva personalitat guanyadora), del qual surt Guardiola, que es recolza en Xavi. 17 Lligues en 32 anys.
I ara l’Espanyol. Encara es pot salvar, però el mal no és d’ara. Ja fa temps que l’Espanyol viu en una precarietat econòmica i organitzativa, i amb problemes per definir una imatge moderna i guanyadora, i no acomplexada, a l’ombra del Barça. No és fàcil, però el Girona bé que ho està aconseguint.
La invasió de camp del final, aquella persecució dels jugadors del Barça que celebraven el títol amb alegria però sense cap gest de provocació, hauria d’ajudar a fer un nou començament blanc-i-blau.
Bon dia.
