L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Ni Joan Carles condemna el franquisme, ni Felip el bombardeig de Gernika'

Divendres passat, el president d’Alemanya, Frank-Walter Steinmeier, va anar a Gernika i va posar una corona de flors al monument a les víctimes del bombardeig de la Legió Còndor, l’aviació nazi, sobre aquesta població biscaïna el 1937. Van triar un dia de mercat per fer més mal, i en van fer: hi van morir centenars de persones i la destrucció va ser total.

El gest del president alemany va tenir un gran valor cauteritzador. Un país reconeix el mal que va causar en un altre. Això l’honora. Però Steinmeier no estava sol. El va acompanyar el rei Felip de Borbó.

Va dir alguna cosa, el rei d’Espanya? Va col·locar alguna corona? Va demanar disculpes? No, es va limitar a formar al costat del cap d’estat alemany. Va aprofitar-se del gest alemany per posar-se a la foto, per donar a entendre que està d’acord amb el desgreuge, però en silenci, sense pronunciar cap paraula. Hi vaig, però no dic res. Ocasió perduda per Felip per marcar distàncies amb el seu pare Joan Carles, que ara va dient que ell no pensa criticar Franco. Fa uns anys, quan el rei Felip va ensenyar a Obama el quadre Guernica, vaig preguntar-me si li va explicar amb precisió que el responsable d’aquell bombardeig, Franco, és qui havia col·locat el seu pare. No s’hi va dir que el rei va portar la democràcia però que no va tallar amb la dictadura, i molt menys el seu fill, quan ja fa 50 anys de la mort del dictador. En això, els Borbons han fet com Aznar, que l’altre dia va dir: “Si estem parlant del franquisme, jo no condemnaré una cosa en la qual el meu pare va participar. El meu pare va fer tres anys de guerra”. Ah, o sigui que si el teu pare era franquista, tu també. 

El franquisme sociològic, entès com els que han manat sempre de debò, no ha desaparegut mai. Però ara la guerra cultural que ve de la mà del PP i de Vox és la recuperació pública de l'orgull franquista. Gran manera de commemorar el mig segle de la mort del dictador.

Bon dia.