L'Anàlisi d'Antoni Bassas: 'Junts, a l'atac amb Sánchez i amb la pròxima pujada d'Aliança Catalana a les enquestes'
El partit de Puigdemont vol transmetre duresa i la vol transmetre a través d’una líder, d’una dona que no es deixa trepitjar i juga a l’atac amb agressivitat. Junts necessita respondre a una tendència que s’observa al carrer i que aviat revelaran les pròximes enquestes d'intenció de vot, que és que Aliança Catalana se li està emportant votants.
Com els comentàvem ahir, Junts ha anunciat el bloqueig de totes les lleis que estan en tramitació al Congrés. Vist que després del solemne anunci de Puigdemont a Perpinyà que no negociaran més amb el PSOE la reacció general va ser dir “I?”, Junts ha volgut fer un pas més: el PSOE no podrà aprovar cap llei. A veure si Sánchez és capaç d’aguantar governant fins al 2027, com va dient.
Ja ho veurem. De moment, el govern espanyol ha contestat amb allò de “continua la mà estesa a tots els grups parlamentaris”, que és una resposta tan automàtica com la dels correus electrònics que et contesten dient: “Soc fora de l’oficina, tornaré tal dia”.
Junts sent la pressió d’obtenir resultats, que és l'única raó per la qual podia votar a favor de la investidura de Sánchez després d’haver repetit que mai l’investirien perquè no era de fiar. I no n'està obtenint. Ni cobra per avançat ni en diferit. Puigdemont continua a l’exili. I en contra dels que diuen que ja sabia que alguns dels acords no depenien del PSOE, Junts contesta que els socialistes no s’han esforçat prou i que han deixat passar el temps amb dilacions interessades.
La pressió que sent Junts és diferent de la d’Esquerra Republicana per dues raons: perquè Esquerra està clarament involucrada en un front d’esquerres amb el PSOE, amb Gabriel Rufián oficiant de consciència crítica de les esquerres espanyoles i proposant la creació d’una aliança electoral plurinacional, i perquè no té amb gens de pressa perquè hi hagi eleccions a Catalunya, amb el seu líder, Oriol Junqueras, inhabilitat. La connexió Illa-Sánchez és evident, i es tracta de no fer res que la pugui fer trontollar. I Esquerra no sent la pressió d'Aliança Catalana que sí que nota Junts, i molt.
El missatge que està enviant Junts és el de Raimon: “Nosaltres no som d’eixe món”, o sigui, del món de la majoria d’esquerres. I així, quan hi hagi eleccions a Espanya, que quedi clar que ja no hi tenen res a veure.
Per això fan córrer per les xarxes una mena de videojoc en què Miriam Nogueras s’enfronta a mastegots a Pedro Sánchez.
Nogueras pregunta a Sánchez coses com ara "Quants pisos segueixen ocupats a Catalunya mentre bloquegen aquí la llei de Junts contra les ocupacions? Quants delinqüents continuen al carrer mentre segueixen bloquejant aquí la llei de Junts contra la multireincidència?” I aleshores li llença un atac a l'estil Son Goku que acaba amb Sánchez noquejat i la victòria de Nogueras.
Que Junts hagi triat un combat entre Nogueras i Sánchez no és casualitat: el partit de Puigdemont vol transmetre duresa i la vol transmetre a través d’una líder, d’una dona que no es deixa trepitjar i juga a l’atac amb agressivitat. Junts no ha trencat només amb Sánchez sinó que està dient que, a formes contundents, Aliança Catalana no els guanyarà. Junts necessita respondre a una tendència que s’observa al carrer i que aviat revelaran les pròximes enquestes d'intenció de vot, que és que Aliança Catalana se li està emportant votants.
Bon dia.
