L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Junts i Ripoll, entre la convenció i l'estratègia'

¿S’ha equivocat Junts retirant-se a última hora de la moció de censura a l’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols? És una pregunta que no té una resposta fàcil.

Si parlem de conviccions, l’extrema dreta té un discurs tan perillós per a la convivència –perquè és demagògic, perquè assenyala culpables sense trobar solucions– que fer-li un cordó sanitari és una opció. Aquí i en molts països d’Europa, on es practica. Ho podem veure diumenge mateix en un país tan marcat pel feixisme com Alemanya segons els resultats de les eleccions.

Però si parlem d’estratègia política, hi ha matisos.

A veure, Junts justifica la decisió de no presentar la moció i substituir Orriols per no victimitzar Aliança Catalana i Sílvia Orriols, perquè no passés com a Badalona, on una moció de censura va tombar l’alcalde García Albiol i després va tornar, guanyant per majoria absoluta.

Però encara hi ha una altra raó: mantenir Orriols a Ripoll és no donar-li temps per anar per Catalunya a fer campanya, que és el que tem Junts. 

Em tot cas, l’error que ha comès Junts és haver començat converses per fer-li una moció a Orriols per acabar-se'n retirant a última hora. Perquè totes les raons que hem donat ja eren imaginables abans de seure a parlar amb el PSC, ERC i la CUP. Aquest matí Junts deia que ells seuen a parlar amb tothom que els demana de parlar, per veure si en pot sortir res sòlid o no i per saber per on van els altres. Però la pregunta roman: per què la direcció del partit de Junts, a Barcelona, ha desactivat el pacte?

No es perdin la informació que avui publiquem, firmada a tres mans, que explica que ahir al matí hi va haver una trucada de Junqueras a Puigdemont per mirar de convèncer-lo d’un canvi d’opinió. Elisenda Alamany va explicar que Puigdemont li va dir a Junqueras que tenien una enquesta interna que indicava que no hi havia un suport clar dels ripollesos a desbancar Orriols. Unes dades que, des de la direcció nacional de Junts, han fet servir per convèncer els seus regidors per dir no finalment a la moció de censura.

Junts s’ho sentirà a dir: Orriols ha cantat victòria dient de Junts el següent: “No en faré sang, d’això, perquè ja tinc el que volia”. És a dir, l’alcaldia. I tots els partits s’han tirat a sobre de Junts, amb la idea que Junts serà a Aliança per Catalunya el que el PP és a Vox.

Aquest matí el socialista Pepe Zaragoza deia als passadissos del Congrés que Puigdemont té “la síndrome Feijóo”.

Junts s’ha estimat més no convertir Orriols en una víctima. Perquè Junts és el partit d’on més pesca vots Aliança per Catalunya. El temps dirà si s’ha equivocat o no. El que és clar és que la ultradreta no és fàcil de tractar perquè embruta la toquis com la toquis i et complica la vida, però cal valentia, molta confiança en els valors i les conviccions, i practicar-los, sobretot en un país d’immigrants com és el nostre.

Bon dia.