L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La justícia europea que digui missa'
És una justícia sense bena als ulls, que mira cap a la dreta, perquè és més important a qui s’està jutjant que el que s’està jutjant. Això sí, el PSOE, que és tan partit d’estat com el PP, només ho ha admès quan han perseguit la família de Sánchez o ara el fiscal general
El “vist per a sentència” del judici al fiscal general de l’Estat i l’aval a l’amnistia de l’advocat general de la Unió Europea van a parar allà mateix: al descrèdit d’una justícia espanyola polititzada.
Sense anar més lluny, ahir sentia a TV3 el professor Pérez Royo dient que en el judici al fiscal general no s’havia pogut presentar cap prova de càrrec i que, per tant, no li cabia al cap que la sentència pogués ser condemnatòria, que només era procedent l’absolució. Ja els ho dèiem ahir, que pel que s’ha anat veient i sentint durant les sessions dels judici oral, ha estat una coincidència d’interessos polítics la que ha portat el fiscal general al banc dels acusats, que era del que es tractava, d’emportar-se’l “p’alante”, que deia Miguel Ángel Rodríguez, el tipus que va admetre que ell no tenia cap prova de la filtració del correu, però que s’ho imaginava perquè ell té “els cabells blancs”.
Dic que hi ha coincidència entre aquest judici i el pronunciament favorable de l'advocat general de la UE sobre l’amnistia, perquè fixin-se quin fenomen: tothom dona per fet que encara que la UE avali l’amnistia i digui que és una llei conforme al dret comunitari, tothom sap que el Tribunal Suprem dilatarà tant com pugui la seva completa aplicació. De fet, ja fa dies que anem així: la llei va ser aprovada pel Congrés, el Tribunal Constitucional l’ha trobat conforme a la llei…i Puigdemont continua a l’exili i Junqueras inhabilitat.
Després de l'a por ellos! dels discurs del rei Felip de Borbó el 2017 va venir “el que pueda hacer que haga” d’Aznar el novembre del 2023, i està clar que hi ha jutges sensibles a aquesta mena de crides a la rebel·lió judicial, de forma que veuen els fets objecte de judici des d’una perspectiva en què és més important la ideologia prèvia amb què es miren aquests fets que els fets mateixos, nets i pelats. Només cal recordar que als presos polítics se’ls va jutjar per rebel·lió, que és un delicte que demana aixecament armat, i se’ls va condemnar per sedició, que tampoc encaixa gens amb els fets. Es van creure la seva pròpia mentida del cop d’estat i ara continuen creient que hi ha un cop d’estat, protagonizat per Sánchez. És una justícia sense bena als ulls, que mira cap a la dreta, perquè és més important a qui s’està jutjant que el que s’està jutjant. Això sí, el PSOE, que és tan partit d’estat com el PP, només ho ha admès quan han perseguit la família de Sánchez o ara el fiscal general.
Bon dia
